En estat de gràcia
Taty Castellanos és el clar reflex del moment de forma i de confiança que viu el Girona, amb dret a somiar en gran
L’argentí ha fet un gol més en els últims quatre partits que ha jugat (7), que en les primeres 28 jornades de la lliga (6)
El Girona viu instal·lat en un núvol que l’ha enlairat fins a la setena posició, una plaça que actualment els permetria jugar la Conference League el curs vinent. El conjunt blanc-i-vermell ha arribat al tram final i decisiu en el millor estat possible, sobretot en l’aspecte mental. I és que, tot i les múltiples baixes que acumula la plantilla dirigida per Míchel –hi ha hagut set, vuit i sis baixes en els últims tres partits saldats amb victòria per als gironins–, els mecanismes i automatismes estan més que instaurats i l’engranatge està portant l’equip a lluitar per cotes insospitades fa escasses setmanes. Arraconada la lluita per evitar el descens, ja a tretze punts quan en falten quinze per disputar-se, la lluita per accedir a Europa ha de ser la nova prioritat per a uns jugadors que viuen en estat de gràcia, en especial Taty Castellanos, autor de set dianes en els últims quatre partits en què ha estat disponible –al Nuevo Zorrilla no va poder jugar per acumulació de targetes grogues–, l’estilet en l’atac que ha sostingut l’equip.
El Taty ha fet set gols en les últimes quatre jornades en què ha participat, tants com en les primeres 28 jornades del campionat, una dada que parla per si sola a l’hora de definir el moment que travessa el futbolista cedit pel New York City fins al 30 de juny. Amb la diana contra l’Elx es trencava una ratxa de quatre partits sense veure porteria (dos gols en dotze jornades), però s’iniciava una accelerada mai vista amb quatre dianes més en el duel contra el Madrid, una al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla i l’última per donar tres punts vitals contra el Mallorca a Montilivi. El Taty ha capgirat la tendència i la irregularitat a còpia d’efectivitat i bones actuacions que han deixat enrere els dubtes de la seva primera experiència a Europa i han esbotzat la porta a un futur prolífic al vell continent.
Sempre que l’ariet ha vist porteria, el Girona ha aconseguit bons números en la lliga, i és que l’argentí ha marcat en deu enfrontaments diferents del campionat i el balanç de l’equip és gairebé immillorable amb set victòries, un empat i només dues derrotes –va marcar en l’ensopegada a casa contra la Real (3-5), precisament el pròxim rival en la lliga, i contra el Getafe (3-2).
Efectivitat brutal
Tot i que el Girona és habitualment un equip que genera molt joc ofensiu gràcies als mecanismes amb els quals ha dotat el col·lectiu Míchel, el Taty Castellanos ha après a ser el màxim d’efectiu possible en les arribades clares de què disposa o en els xuts a porteria que pot fer en cada matx. En aquest apartat, la sèrie triomfal de set gols en els últims quatre partits que ha jugat ha alçat el de Mendoza a lligar unes estadístiques brutals. El davanter ha tocat una mitjana de dinou pilotes per partit –el matx que menys contra el Madrid (12), precisament el dia que va fer un pòquer històric, i el que més contra el Sevilla (30)– i pel que fa als xuts a porteria n’ha fet deu amb un 70% d’efectivitat, un percentatge alt que va baixar en l’últim duel contra el Mallorca (tres xuts a porteria i un sol gol), però que venia de ser gairebé perfecte amb una diana en l’únic xut que va fer entre els tres pals contra l’Elx i el Sevilla, i les quatre en els cinc xuts realitzats a la porteria de Lunin contra el Madrid. Espectacular. I encara més si hi afegim tot allò que no són gols i que aporta l’argentí sent el primer en la pressió i a donar oxigen a l’equip.
Amb només cinc jornades per disputar-se abans no acabi la lliga, el Girona i Taty Castellanos han d’aprofitar la inèrcia i l’estat de gràcia per allargar l’actual dinàmica guanyadora –tres victòries seguides– i assolir una posició històrica que el faria estrenar-se en competició europea.