Des de la seva entrada a LaLiga i en el procés de consolidar-se en aquesta, el Girona normalment ha gaudit de més d’un mes d’aturada per descansar i planificar cada mercat estival amb prou temps. Amb el salt del club per cotes més elevades els play-off han sumat sempre incertesa i han restat temps a la direcció esportiva. Sense aquest final de curs en el pla de competició, sempre que el Girona ha afrontat un estiu competint l’any anterior en la màxima categoria és quan més temps ha tingut per reformular-se i regirar amb més tranquil·litat el mercat. I és en aquesta circumstància quan Cárcel i el seu equip menys eficaços han estat, o la plantilla pitjors resultats ha obtingut en el còmput general.

L’estiu del 2018, el Girona va gaudir de 51 dies de descans entre l’últim partit de lliga (el 19 de maig) i el primer entrenament ja a les ordres d’Eusebio Sacristán (el 9 de juliol). En aquella campanya, els blanc-i-vermells, sense jugar la carta de la destitució del tècnic, van acabar consumant un descens traumàtic mesos després de tenir més temps que mai per descansar i planificar. Just després del descens, confirmat el 18 de maig del 2019, els gironins van tornar a gaudir de més de 50 dies d’aturada estival (53), en un període en el qual no es podia fallar si es volia tornar a primera gràcies a disposar del límit salarial més elevat de tota la segona A.

Tot i arribar a la final del play-off d’ascens i perdre en el temps afegit contra l’Elx en la tornada a Montilivi, la plantilla no va rendir a bon nivell i van arribar a passar fins a quatre entrenadors per la banqueta de l’equip de Montilivi.