En ple mercat de fitxatges, el Girona sempre té la mirada posada en el que passa a Manchester. Des que l’agost del 2015 van arribar les primeres tres incorporacions, la relació entre les dues entitats ha anat a més, fins a compartir propietat. La via que agrada més al Manchester City, equip embrió del City Group, és el Girona FC. Encara més marcada s’ha fet aquesta relació amb l’ascens dels catalans a primera. Això no obstant, mai ha sigut una via fàcil, i en moltes ocasions als gironins els ha tocat esperar fins a última hora.

La primera cessió que va rebre el Girona va ser la d’un futbolista conegut. El central francès Florian Lejeune, que Quique Cárcel ja havia contractat l’estiu del 2014, repetia l’experiència a Montilivi, però aquesta vegada a través d’una cessió via Manchester City en el curs 2015/16. Es pot dir que aquest moviment va ser l’inici d’una relació entre l’entitat gironina i la propietat anglesa que el 2017 acabaria entrant dins del club gironí adquirint un bon gruix d’accions.

L’entrada de Lejeune va efectuar-se a la fi del mercat d’estiu, el 28 d’agost; un dia més tard també es va executar la mateixa operació amb Rubén Sobrino, un jove davanter que els citizens havien fitxat de la Ponfe i que aterrava a Girona en forma de cessió.

En l’últim dia de mercat, el pivot nigerià Chidiebere Nwakali va tancar la plantilla del Girona. Això no obstant, el jugador cedit pel City no va poder ser presentat amb el conjunt de Pablo Machín fins al mes d’octubre per problemes burocràtics i va marxar al març a l’IK Start noruec, en busca de minuts.

Maffeo, una via ferma

Pablo Maffeo va estar durant tres temporades seguides cedit al Girona. De fet, va poder viure dos play-offs i un ascens a primera divisió, l’any 2017. En el primer any, el jove jugador va arribar durant el mercat d’hivern a Girona. L’única operació que s’ha tancat a través del City en aquesta època. En les dues últimes temporades, Maffeo va firmar amb el Girona el primer i l’últim dia de juliol. Encara sense disputar-se la temporada regular. Quan un futbolista se sent còmode i les dues entitats ho acorden és quan veiem les cessions tancar-se abans.

Enfortir la relació

El defensa valencià Pablo Marí va ser un altre moviment que va arribar per la via anglesa després que el City comprés el jugador al Gimnàstic de Tarragona a canvi de dos-cents mil euros. Marí no va ni fer pretemporada amb els de l’Etihad, ja que al cap d’un dia del seu fitxatge el valencià ja posava rumb a Girona. Una aposta, com les de Sobrino o Lejeune, per vestir directament la samarreta gironina.

Amb el salt a primera, l’estiu del 2017 va ser el mercat en què hi va haver més moviments entre terres gironines i Manchester. Després de renovar automàticament Maffeo, el Girona va reforçar l’equip amb dos futbolistes joves, Aleix Garcia i Douglas Luis. El migcampista d’Ulldecona iniciava un vincle que acabaria, l’any 2021, amb el fitxatge pel club. D’altra banda, el pivot brasiler era un meló per obrir, ja que el grup es va gastar dotze milions d’euros per un futbolista provinent del Vasco de Gama de dinou anys. Al cap de dos cursos cedit a Montilivi, el City el va vendre per disset milions a l’Aston Villa, on ha acabat triomfant.

Amb temps, o no...

En la gran major part de cessions, el futbolista ha tancat la seva incorporació el mes de juliol, sobretot en els últims quatre anys, en què la lliga ha començat més aviat. Malgrat això, hi ha hagut anys en què el Girona ha anat tard. És el cas del curs 2020/21 a segona, quan les quatre cessions van arribar un cop iniciada la competició. Un any més tard, Pablo Moreno també va aterrar en l’últim dia d’agost i de mercat d’estiu. Aquest fet ha marcat moltes vegades la planificació gironina.