No és una temporada qualsevol per a Míchel Sánchez. Des de dissabte passat, en la visita al camp de la Real Sociedad, el tècnic nascut a Vallecas s’ha convertit en l’entrenador que ha dirigit més partits el club gironí a primera divisió, 39 en total. No és poca cosa. Al podi hi trobem Pablo Machín i Eusebio Sacristán, que van completar un curs sencer, 38 enfrontaments, amb els blanc-i-vermells.

Així doncs, amb l’inici de la segona temporada seguida al màxim nivell, la quarta en el còmput global del club, Míchel ja estava condemnat a fer història i a desequilibrar l’empat. Aquest fet encara engrandeix més la figura del madrileny, que ha recollit molts elogis en les dues temporades en què ha liderat el projecte gironí. El primer any, assolint un ascens per la via del play-off; el segon any, lluitant fins al darrer instant per entrar en competicions europees. No és fàcil valorar les coses en el món del futbol, però Míchel ha ajudat el club, així com també ho va fer Pablo Machín, a situar el Girona en el mapa del món del futbol. Un fet que molta gent ja mai oblidarà.

Uns números històrics

És la tercera temporada del club en el primer nivell. Amb l’empat a 2 gols al camp de la Real Sociedad, el Girona ha jugat 77 partits a primera divisió. Entre els quals 46,7% han acabat amb victòria dels gironins. El que més n’ha aconseguit ha estat Machín, que fins ara té el rècord de punts a l’elit: 51 en total. Això no obstant, Míchel es va quedar a les portes d’atrapar-lo, amb 49 punts, i és a tan sols un triomf d’empatar amb les catorze victòries que va aconseguir el tècnic de Sòria. Si res es torça, el de Vallecas podrà superar un nou rècord de victòries. Lluny queden les nou que va aconseguir Eusebio Sacristán el curs 2018/2019 i que van acabar comportant un descens a segona divisió.

En l’apartat de derrotes, el Girona de Machín i el de Míchel n’han sumat 15. A diferència de la darrera temporada amb el madrileny, la 2017/2018 va estar marcada per un conjunt gironí molt sòlid en defensa i eficaç a dalt. Amb l’exentrenador de l’Osca i del Rayo, Míchel, tot va canviar, i el futbol de possessió passava a davant de tot, i això deixava, moltes vegades, la defensa al descobert. 55 gols va rebre el Girona i en la primera volta va rebre almenys un gol en tots els partits. Coses que, ben segur, Míchel voldrà resoldre aquest any per poder mirar més amunt i fixar objectius més ambiciosos.

Objectius marcats

En la roda de premsa prèvia a la primera jornada, Míchel ja va deixar clar quins serien els objectius d’aquest any. Si l’any passat ho deia amb la boca petita, aquest curs el madrileny és més clar que mai. “Volem aconseguir coses que mai s’han aconseguit aquí, en el club”, deia.

Entre les metes fixades hi ha la més important, i sense ella res tindria sentit: la permanència. El de Vallecas sap que mai ha estat dues temporades seguides a primera divisió i que el Girona no n’ha pogut lligar tres de seguides. Així doncs, salvar i competir a primera és una condició innegociable.

Un altre objectiu és aconseguir 53 punts i situar el Girona per sobre de la desena posició. Míchel no és la primera vegada que esmenta aquests objectius, ja que el curs passat, des del primer discurs al vestidor gironí, la plantilla n’estava al cas. Si el Girona hagués superat l’Osasuna en l’últim partit de la temporada passada, tot hauria canviat i estaríem parlant, segurament, d’objectius més difícils d’imaginar a hores d’ara.

Un llarg camí a Girona?

Míchel sumarà 40 partits aquest dissabte contra el Getafe a casa i encetarà la tercera temporada davant de l’aficionat gironí. Després d’un estiu en què el madrileny ha renovat fins al juny del 2026, el club està tranquil per tenir lligada la peça més important de l’equip, l’entrenador.

Des que Machín va deixar el seu càrrec, per fitxar pel Sevilla l’estiu del 2018, el Girona no ha aconseguit trobar la continuïtat en un entrenador i un projecte. El que s’hi va apropar més va ser Francisco, que va estar-hi dues temporades en què l’equip va vorejar l’ascens en dues promocions d’ascens molt cruels. Ara bé, el joc que proposava l’equip no casava tant amb el Grup City i l’Acadèmia. Míchel ha sabut combinar molt bé un joc d’atac, atrevit i vistós, amb els resultats.

Tant els propietaris com el tècnic estan disposats a fer camí plegats i aconseguir coses que mai s’han vista bans a Girona. No serà fàcil, però veient els resultats, cada cop avalen més la feina del tècnic. Així doncs, l’aficionat blanc-i-vermell pot estar tranquil que a Montilivi es tornarà a entonar el “Míchel català, Míchel català”.