Els inicis

“A Guacalí, al carrer sobre el ciment al meu barri jugant amb els companys i divertint-nos. Allà va ser quan vaig agafar molta passió pel futbol. Als catorze anys va ser quan vaig anar a l’Atlético Nacional. Era un nen de poble que arribava a una ciutat important de Colòmbia per començar la meva carrera. Em van anar fent créixer a poc a poc i vaig tenir l’oportunitat de fer salts fins al primer equip. Vaig tenir la confiança de jugar partits importants i això és el que m’ha impulsat per arribar fins al Girona.”

Arribar al Girona

“Molta alegria perquè ho havia somiat i veure que es compleix el somni és un orgull. Sempre m’he esforçat perquè arribi una oportunitat com aquesta i ara vull treballar per aconseguir més.”

L’adaptació

“El clima i l’idioma no són dificultats i això ho fa més senzill. El ritme de joc és una cosa de treball al camp, però l’adaptació és més senzilla. Lògicament el ritme de joc és més intens. La comprensió del joc és una cosa fonamental i aquí tothom l’entén. A Colòmbia hi ha moltíssim talent, però aquest canvi és significatiu.”

El perfil al camp

“Sóc un jugador que li agrada tenir la pilota i anar endavant per buscar sempre opcions perquè els meus companys estiguin més còmodes.”

La rebuda

“Tothom m’ha rebut molt bé. Hi ha jugadors llatins, però els espanyols també m’han rebut de manera excel·lent i no puc retreure res. Al contrari, he d’agrair al cos tècnic i als companys.”

La victòria contra Las Palmas

“Tenia moltes ganes de jugar, però vaig fer força des de la banqueta perquè marquéssim aquell gol. Entenc que tinc un període d’adaptació, però aquí estic per si em toca jugar.”

El perfil fora el camp

“Sóc una persona molt tranquil·la, que li agrada escoltar i molt minuciós a l’hora de parlar amb algú perquè sempre vol aprendre alguna cosa nova. Sóc amigable, m’agrada llegir i conèixer moltes coses del futbol.”