L’exhibició és coral. Quatre gols de quatre jugadors diferents a Granada, cinc amb cinc noms propis contra el Mallorca. Perquè un equip com el Girona pugui aspirar a enllaçar cinc victòries i veure’s tan amunt, fa falta un funcionament òptim com a bloc i estats de forma excel·lents. I Sávio Moreira de Oliveira és el futbolista més diferencial de l’arrencada espectacular del Girona 2023/24. Amb 19 anys fets a l’abril, Savinho ha tingut un aterratge impactant en la lliga espanyola, fins a convertir-se en una de les revelacions del campionat. Desequilibri, velocitat i precisió d’un esquerrà que és un tresor per a la proposta ofensiva de Míchel. El Girona fa gaudir tothom i Savinho es diverteix. “L’hem d’ajudar a assimilar tot el que li està passant en una lliga tan competitiva. Té 19 anys, però ho assumeix amb la naturalitat dels brasilers, divertint-se”, explicava el tècnic. “És un jugador que està sorprenent tothom, en la capacitat de superar rivals. Hi ha pocs jugadors a la lliga com ell.” Ho diu l’entrenador de moda de la lliga, encantat no només amb el talent del brasiler, sinó també amb “l’actitud espectacular” que veu a un futbolista que, com molts brasilers, deia “gràcies a Déu” per l’oportunitat de jugar a la lliga i al Girona.

Maffeo, en el seu retorn a Montilivi, va tenir un malson. El lateral és molt ràpid, però quan el brasiler engega la moto, no hi ha qui el pari. Conduccions precises i letals com la que es va inventar en la jugada del 3-1, en què va entrar com una fletxa a l’àrea, fins a la línia de fons, i va trobar Iván Martín (37’). Ja abans d’aquesta primera gran aparició productiva, el brasiler va ser un bon recurs en plena insistència blanc-i-vermella per refer-se del mal inici. Va fer el segon xut entre pals de l’equip, refusat amb els punys per Rajkovic (18’) i va buscar múltiples connexions per terra, conscient que no era el millor dia per fer centrades altes des de la banda.

Amb el partit molt ben encarrilat, va buscar un altre xut a porteria només de començar la segona part, en un córner que va anar a buscar en curt. Hi va haver una fase de pausa, de tranquil·litat, que va estripar com i quan va voler. De cop i volta, va arrencar, se’n va anar com una exhalació en diagonal cap a dins, va veure Dovbyk, el va convidar a fer-li una paret i va marcar el cinquè amb un xut ajustat (57’). Ho va fer tot com si fos el més fàcil del món. Màgia. Encara va fer una altra arrencada, amb centrada un xic massa alta cap a Stuani, abans de ser substituït. No només es va guanyar l’ovació, sinó que tot l’estadi es va posar dempeus i va entonar un crit –“Sávio, Sávio”– que ve de nou a Montilivi però que promet moltes reproduccions.