El Girona ha tornat a tocar sostre. Aquesta vegada fora dels terrenys de joc, anunciant el pressupost més elevat de la història del club blanc-i-vermell. Un total de 59,8 milions d’euros, gairebé cinc més que el curs anterior, i amb una expectativa de créixer encara més en un futur molt proper. Es pot entendre l’evolució del conjunt gironí a través dels resultats que s’obtenen en la lliga regular, complint el desig de l’ascens a l’elit i consolidant-se en les primeres posicions. Un somni que ni el més optimista hauria previst fa més de quinze anys. Ara bé, també es pot entendre pel creixement del pressupost del club des que és a la lliga de futbol professional, el curs 2008/2009. Una evolució que s’entén gràcies a l’augment dels guanys per drets televisius, d’abonaments i de hospitality, entre d’altres, com són les últimes grans vendes del club. Una catapulta més.

Un capital en augment

El Girona aconseguia l’estiu del 2008 un ascens a segona divisió quaranta-nou anys després. Josep Gusó a la presidència i Raül Agné, al capdavant de l’equip, feien somiar tota una ciutat, que entrava en una nova dimensió. Ara que és la paraula de moda, aleshores els gironins feia mig segle que navegava entre tercera divisió i territorial, i trepitjar una categoria professional significava un gran avenç per al club. El primer, un augment del pressupost que se situava en els 5,1 milions d’euros. El primer pas estava fet: entrar entre els millors 42 equips de l’Estat espanyol.

A partir del 2009, el Girona va haver de fer mans i mànigues per convertir el club en una societat anònima esportiva (SAE). L’entitat va haver de recollir 3,2 milions per assolir el capital social que el Consell Superior d’Esports havia xifrat per a la transformació de l’entitat gironina en societat. El club va arribar a la xifra gràcies a la venda de 6.460 accions, posant així l’accionista minoritari al capdavant del club. Aquella temporada, la 2009/10, el club es va mantenir gràcies a una victòria agònica contra el Múrcia. Aquell partit, no només va salvar el Girona del desastre, segurament definitiu, del descens, sinó que també el va catapultar en la classificació fins a la catorzena posició final i va poder augmentar el pressupost fins als 6,4 milions de l’exercici del curs 2010/11.

La crisi financera del 2008 també va arribar al món del futbol, un món en què l’especulació no s’aturava amb els clubs més grans, però afectava els clubs més humils. El Girona va entrar en un seguit d’anys amb pèrdues de capital degut als balanços negatius a final de curs. L’any 2011 es va viure la primera ampliació de capital per eixugar les pèrdues. Un total d’1,5 milions per reduir els números vermells. El capital del club per aquell curs va acabar sent de 5,3 milions. En els següents cursos, fins l’estiu del 2015, el club va tenir un dels pressupostos més baixos de segona divisió.

Salt qualitatiu a l’elit

Amb les bones temporades a segona, jugant play-offs, i amb l’esperat ascens, el Girona va poder fer un salt de qualitat. El primer any, el 2015, l’entrada del Grup City i Pere Guardiola va catapultar els números fins als 8,7 milions. El doble que la temporada anterior. Amb l’ascens a l’elit l’any 2017, el Girona va passar a gestionar quantitats més elevades, 44 i 53 milions en les dues temporades amb Machín i Eusebio a l’elit. A més, les vendes de Porro (City), Bono (Sevilla), Portu (Real) o Bueno (Wolves), entre d’altres, també han permès al club augmentar fins a vorejar els 60 milions actuals. La consolidació del club a l’elit amb bons resultats esportius i les vendes són conceptes importants per consolidar un pressupost rècord.