L’arribada al club

“Venia de Valladolid i no sabia el que viuria fins ara. Va ser una decisió de la que no me’n penediré mai. Estic molt orgullós d’haver pogut escollir el Girona.”

El canvi al club

“Continuo al Girona després de gairebé vuit anys. He viscut molts moments difícils del club i poder viure el que estem vivint ara és per disfrutar. Estem en el millor moment de la història del club i esperem que duri.”

La clau del camí

“Per aconseguir una cosa així es basa tot en el dia a dia i el rendiment. Tot va lligat a poder complir els objectius del club i, sobretot, tenir la confiança de la gent amb qui treballes al dia a dia. Això ha estat recíproc i per això continuo aquí.”

Un gironí més

“Vaig arribar amb 25 anys i he fet tota la meva vida aquí. Els meus dos fills han nascut a Girona i això et dona un impuls major per afrontar cada dia aquí. Estic molt content que hagin crescut en la cultura catalana.”

El primer ascens

“El primer ascens es venia buscant des de feia anys i va ser un alliberament per l’afició i la ciutat. Se’m posa la pell de gallina quan hi penso. Van ser uns dies increïbles que no es podran repetir, però tan de bo es visquin dies com aquest.”

El descens

“La temporada se’ns va escapar sense adonar-nos-en. Havíem fet tres quarts de temporada molt estables i teníem a prop la permanència, però ens els dos últims mesos i mig se’ns va escapar. Va ser dur i el dolor va durar molt temps, perquè va fer que molta gent hagués de marxar. Per sort hem pogut tornar l’equip a on estava.”

Els ‘play-offs’ perduts

“Va ser una temporada molt dura després del descens i d’haver perdut contra l’Elx i el del Rayo Vallecano va ser un cop més dur pel club. Va ser molt dolorós. Per mi és el partit en què més he sentit l’afició tot i que es venia de la Covid-19 i eren només 1.500 espectadors. Va ser molt dur, però si una cosa té aquest club és que s’aixeca quan ja estava gairebé mort.”

El segon ascens

“Vam fer l’equip a última hora, perquè sempre s’acabava tard i era difícil per la direcció esportiva. Ens vam aixecar i vam tirar d’orgull per arribar fins al final amb opcions de pujar a primera. El dia de Tenerife va ser increïble, perquè vam poder viatjar amb la família. Teníem l’experiència dels dos que havíem perdut i potser teníem menys pressió. Vam ser un equip madur, guanyant a dos rivals durs, i ho vam gaudir moltíssim amb gent jove i de la casa. Veníem de patir i només pensàvem en pujar aquell dia.”

La classificació actual

“Si algú m’hagués dit que estaríem on som li hauria dit que estava boig. Ningú s’esperava estar on estem, però al final res és casualitat. L’equip manté una línia ascendent des de la temporada passada, en què l’equip no va tocar sostre, i ara ens hi estem acostant. El dia a dia és espectacular. Els que juguen i els que no entrenen molt bé i tot suma.”