Finalment Tsygankov i Yangel Herrera no van arribar al partit d’ahir. Eren dubte, però no van entrar ni a la llista de convocats. Això, unit a la baixa de David López, obligava Míchel a incloure alguna novetat a l’onze inicial i l’escollit va ser Valery. L’escalenc havia vist com en els partits anteriors Portu havia passat davant seu, però ahir l’oportunitat era per a ell. Més merescuda, impossible, perquè en aquesta temporada havia participat en catorze jornades amb una nota excel·lent, però sempre sortint des de la banqueta. Ahir, en un dia gran, contra l’Atlético i a Montilivi, Valery va ser titular lluint el braçalet de capità. Era complicat demanar alguna cosa més, però l’escalenc va tardar només dos minuts a coronar-se.

Míchel sempre ha deixat clar que la millor posició per a Valery és la banda esquerra, on jugant a cama canviada té múltiples opcions. I així ho va demostrar. Perquè en la segona jugada d’atac dels gironins, després que Dovbyk perdonés l’1-0, Valery va aprofitar que Riquelme havia deixat descoberta aquella banda, va rebre la passada de Pablo Torre a la frontal de l’àrea, va retallar davant Witsel i va etzibar un cacau amb rosca que va fer inútil l’estirada d’Oblak. Un autèntic golàs que iniciava la festa que es va viure ahir a Montilivi i que allarga l’idil·li de Valery amb l’Atlético, a qui ja va marcar en la copa, i en aquesta lliga, després que ja s’estrenés com a golejador a primera ni més ni menys que al camp del Barça. Va ser la seva primera intervenció en el partit i la més decisiva, però no l’única que va acabar sent clau en el marcador. I és que en el 2-1 Valery va tornar a ser determinant, i això que ni tan sols va tocar la pilota. L’escalenc havia entrat a buscar la rematada al primer pal després d’una acció de Savinho, i un cop l’Atlético iniciava la possessió va ser l’encarregat d’activar una pressió que va deixar Koke sense idees, facilitant que Iván Martín li robés la cartera i Savinho rematés la feina.

Valery, que va acabar sent substituït en el 59’, es va deixar veure poc més amb pilota, però va ajudar amb una feinada impagable defensivament per la seva banda. I després de ser clau en els dos primers gols no se li pot demanar absolutament res més, perquè en aquest Girona les oportunitats s’aprofiten així. I encara més quan es té l’orgull gironí.