La victòria al camp de l’Elx en els setzens de copa (0-2) no va ser un d’aquells partits que passaran a la història, i la veritat és que tampoc va servir perquè Míchel en pogués extreure gaires conclusions. Principalment, perquè es va fer evident la diferència de ritme competitiu que hi ha actualment entre els jugadors que estan sent més habituals en la lliga i els que no. De fet, fins i tot els gols els van signar jugadors protagonistes en la lliga com són Daley Blind i Yan Couto.

Entre els menys habituals, però, sí que hi va haver un nom que va destacar per sobre la resta, el de Juan Carlos. El porter castellanomanxec està vivint una temporada d’allò més complicada, però a Elx no va desaprofitar l’oportunitat i va aixecar la mà per demostrar que, si se’l necessita, està preparat per agafar el relleu de Gazzaniga sota els pals. Ho va fer, sobretot, aturant providencialment dues pilotes en la segona part que haurien pogut complicar molt el partit als gironins en un escenari en què els de Míchel no estaven gaire còmodes. La primera aturada va arribar just després de la represa, quan en el minut 47 va fer gala dels seus reflexos i va treure una mà en resposta a una rematada al primer pal de Mario Gaspar. La segona, una altra grandíssima aturada ja a les acaballes per evitar el gol de Rodri Mendoza en una rematada de cap a boca de canó en un servei de córner (81’).

El mèrit més gran de la bona actuació amb què Juan Carlos va deixar la porteria a zero és que el veterà porter, de 35 anys, feia més d’un any que no jugava un partit oficial, ja que no es vestia de curt des del 22 de desembre del 2022, quan va jugar en la derrota del Girona al camp del Cacereño (2-1) en la segona eliminatòria de la copa el curs passat. Des de llavors, Gazzaniga ha estat sempre titular en la lliga i Fuidias havia estat l’escollit en les dues primeres eliminatòries d’aquesta copa, aprofitant la lesió a l’ull que va obligar Juan Carlos a passar per la sala d’operacions i a estar més d’un mes de baixa.

Cal recordar que Juan Carlos és un dels veterans de l’equip i que acaba contracte al final d’aquesta temporada. Sembla molt complicat que continuï vestint la samarreta del Girona el curs que ve, de manera que tancaria una etapa de cinc anys com a gironí en què ha jugat 122 partits.