Balaídos sempre serà un estadi especial per al Girona. El feu gallec va ser l’escenari del retorn a segona divisió el curs 2008/2009, quan el club va tornar a la categoria de plata gairebé cinc dècades després. Allò va ser l’inici d’un trajecte que, després d’incomptables alts i baixos al llarg dels darrers anys, avui permet als blanc-i-vermells brillar més que mai al capdavant de primera divisió. Demà, a les 14 h, els gironins tornen al punt de partida amb unes bases molt més sòlides i consolidades, pròpies d’una entitat amb una estructura més que professionalitzada. Un panorama força diferent del que es vivia aquella llunyana tarda d’estiu de fa 15 anys i mig, quan els recursos eren limitats i la situació institucional i econòmica, ben delicada.

El debut a l’actual futbol professional va sortir rodó i va tenir la participació destacada d’un protagonista que recorda aquell 30 d’agost del 2008 amb especial afecte. Jaume Duran (Banyoles, 1984), que avui treballa a Girona com a comptable a la companyia Nestlé, va donar el triomf per la mínima als blanc-i-vermells contra el Celta, que en aquell moment era un dels grans aspirants per aconseguir l’ascens a la màxima categoria, amb una diana que va arribar passada l’hora de joc (0-1). “Sabíem que seria un camp molt complicat i que anàvem allà a rascar el que poguéssim. En principi, ells eren els favorits i era un estadi on teníem molts números de perdre”, admet.

“Va ser un debut somiat. No m’esperava pas debutar a segona A. Marcar el primer gol en el retorn al futbol professional, encara menys”, afirma l’exjugador, que revela que una bona actuació seva amb la samarreta del Palamós en un enfrontament de pretemporada li va valdre el seu fitxatge pel Girona. “Es van alinear els astres. El club buscava un extrem esquerre i vaig tenir una bona actuació en aquell partit. Raül Agné em coneixia i em van donar l’oportunitat”, explica.

D’altra banda, Duran destaca la importància de donar continuïtat al bloc de l’ascens, assolit el curs anterior amb Agné a la banqueta. “Hi havia pocs futbolistes amb experiència a segona divisió A, però es va fer molta pinya dins del vestidor i l’equip tenia un entrenador amb les idees molt clares”, afirma.

El canvi de paradigma, o l’entrada a una nova dimensió, com Míchel Sánchez ho ha batejat, imposa respecte i és fins i tot vertiginós, tenint en compte que es tracta, encara, d’un passat relativament recent del club. “En aquella època es van establir les bases fermes per a la consolidació al futbol professional, però ningú es podria plantejar aleshores viure el que està vivint avui el Girona. Lluitar amb els grans equips o classificar-se per a una competició europea era impensable. A ningú li passava pel cap”, assegura el banyolí.

Després de deixar Montilivi, Duran va continuar la seva trajectòria futbolística, força marcada per diverses lesions de gravetat, al Figueres, el Peralada o el Palamós. El destí va dur-lo a retirar-se al Girona C, el segon filial, ja que aleshores el club, ja a primera divisió, va arribar a un acord de filiació amb un dels seus anteriors equips, el Peralada, que competia a segona divisió B i que va esdevenir el filial del Girona durant dues temporades (2017-2019).