“El triomf s’ha de celebrar, ens ho mereixem”

Míchel Sánchez va comparèixer a la sala de premsa amb un somriure d’alleujament i la victòria sota el braç. Després d’una setmana delicada i d’un partit intens al José Zorrilla, el tècnic va reconèixer que el vestidor havia viscut el triomf amb emoció: “El pas endavant és molt gran. Ara estem molt més a prop i l’equip ho necessitava. Ha estat un partit de dificultat màxima i s’ha patit molt. Això s’ha de celebrar, tot i que encara no és matemàtic.”

Sobre la permanència, Míchel va valorar que el triomf dona aire i confiança: “Ara podrem veure què fan els altres equips amb una mica més de tranquil·litat. El Valladolid ha fet un gran partit, i la nostra pressió ens ha fet prendre decisions imprecises. Gazzaniga ha estat clau, i Stuani també ens ha donat molt.” L’uruguaià va tornar a ser determinant malgrat no sortir d’inici per molèsties. “És el capità, el jugador més important de la història del Girona. Amb 38 anys continua donant lliçons.”

El tècnic va remarcar el pes del bloc de veterans en aquest tram decisiu: “Cristhian, Portu, Juanpe... ens han donat calma, treball i energia. Tinc uns capitans increïbles. El mèrit de mantenir la porteria a zero és també seu.” També va destacar la importància de tenir jugadors amb sentiment de pertinença per afrontar moments límit.

Pel que fa al joc, Míchel va admetre irregularitats i va reconèixer que l’equip va viure fases de desconnexió: “El Valladolid ha tingut dues ocasions clares i el partit ha estat molt igualat. Hem progressat bé per fora amb el dos contra un de Tsygankov i Asprilla, però també hi ha hagut moments en què pensava: ‘Mare de Déu...’. La pressió pel resultat ens ha fet perdre sensacions, però no puc retreure res als jugadors.”

Finalment, va justificar el canvi d’Arnau per Francés: “Tenia una molèstia a l’isquio. Ha dit que podia continuar, però davant de Moro, que té molta profunditat i li havia guanyar dues accions, volíem més solidesa i frescor al lateral”, va concloure el tècnic madrileny del Girona.