Bon vent i barca nova
El Girona tanca una temporada per oblidar rebent una golejada a Montilivi contra l’Atlético en un partit soporífer fins a l’empenta final dels visitants (0-4)
Els gironins, amb poc esperit competitiu, acaben amb una mala imatge una lliga en què acaben setzens
Quina sort per al Girona que la temporada s’hagi acabat. I quina sort haver-ho fet després d’haver assolit la permanència amb dues jornades d’antelació, cosa que ha posat una mica de maquillatge al curs dels blanc-i-vermells i, si més no, ha evitat l’agonia de patir fins a l’últim moment. I és que aquesta temporada, si no fos per l’històric debut en la lliga de campions, seria absolutament per oblidar. Sobretot per una segona volta del tot injustificable que, ahir, va viure l’últim capítol amb un desenllaç també nefast. Perquè perdre es pot permetre, i sobretot contra un equip com l’Atlético, però fer-ho 0-4 abaixant els braços els últims minuts de la temporada és per tancar la paradeta. I així es farà. Ara, tothom de vacances, però absolutament tothom està obligat a reflexionar sobre el que ha passat aquest curs, ja que haver acabat la lliga en setzena posició és la millor notícia, perquè si no s’ha acabat més avall és perquè hi havia equips pitjors.
Era evident que, sense res en joc, no es veuria el millor partit de la temporada en l’última jornada, però, si més no, es podia esperar una mica d’esperit competitiu, perquè cada dia no es té l’opció de guanyar un equip com l’Atlético. Però res més lluny de la realitat. Algunes fases de la primera encara van ser prou acceptables, però el balanç global del partit va ser, una vegada més, per marxar emprenyat, ja que en tot el partit el Girona només va xutar dues vegades, i això que en tota la línia defensiva de l’Atlético, inclosa la porteria, no hi havia cap dels teòrics titulars. Així no es pot aspirar a res, i és el resum de la temporada. I amb un clar factor agreujant, perquè quan l’Atlético va prémer l’accelerador, els minuts finals, el Girona simplement es va convertir en una joguina a les seves mans fins al 0-4 final amb un trio de gols de Sorloth
Molt poca voluntat
Només hi ha una cosa pitjor que el resultat final i la manera com va arribar, i és l’hora a què es va fer. Jugar a les 14 h a 30 graus hauria d’estar absolutament prohibit, perquè va ser un autèntic suplici per als aficionats. El resultat: dues emergències mèdiques que es va haver d’atendre a la graderia –a un aficionat se’l van endur en llitera– i que van obligar a aturar el partit uns minuts. Un fet que encara taca més la imatge que va donar el Girona davant d’una afició que va aguantar fins al xiulet final –en la celebració posterior van quedar ben pocs, com es podia esperar.
Si s’ha de rascar alguna cosa positiva és la primera part que va fer el Girona. Els blanc-i-vermells, amb un 4-4-2 molt clar amb Tsygankov i Asprilla a les bandes i Stuani i Portu a dalt, van tenir fases del joc en què semblava que en podrien treure alguna cosa positiva. L’Atlético va pressionar molt amunt, però els gironins se’n van sortir prou bé, sobretot gràcies a les bones lectures de Krejci. En els metres finals, però, al Girona se li van apagar els llums, i el balanç ofensiu es va reduir a una volea molt desviada de Blind (12’) i una rematada de cap de Yangel Herrera en un córner que va blocar Musso (17’). A banda d’això i d’algun ui! en les últimes passades, res de res. El millor de la primera part va ser que, defensivament, el Girona va estar molt segur i tampoc no va concedir res, excepte dues accions en què Krapyvstoc va dubtar i que gairebé acaben amb gol de Julián Álvarez, sobretot una falta en l’afegit.
En la segona part, el guió va ser absolutament diferent perquè el Girona va desaparèixer del camp, convertint Musso en un espectador més –el porter va estar més pendent de repartir aigua als aficionats que del joc. En el primer tram, els gironins no ho van pagar, tot i els intents de Lino i Griezmann, però va entrar Sorloth i ho va girar tot, amb errors del Girona per falta de concentració total.
Primer, amb el 0-1 en una pèrdua de Krejci en la sortida de pilota (68’) i, després, amb uns últims vuit minuts, comptant el temps afegit, que van ser esgarrifosos. En el 87’, Krapyvstov va fallar en un xut inofensiu de Julián i Lenglet va aprofitar el rebot per fer el 0-2. En el 90’, una pèrdua de Romeru va generar l’acció del 0-3 de Sortloth i, per últim, en el 93’, qui va cometre la pèrdua va ser Blind i Sortloth, una vegada més, ho va fer pagar amb el 0-4 definitiu.
Quina manera d’acomiadar el curs.
