Juanpe és història
El Girona diu adeu a un dels últims referents de la plantilla dins i fora del vestidor que ha defensat l’escut les últimes nou temporades (265 partits)
El canari, que s’acomiada amb un emotiu vídeo, jugarà a Mèxic
El Girona i Juanpe Ramírez separen els seus camins. I ho fan després de nou anys junts patint desgràcies variades i també, en menor mesura, alegries que mai s’havien imaginat viure. El club i el futbolista van escenificar la fi d’una etapa memorable amb un vídeo emotiu a les xarxes que fa posar la pell de gallina a qualsevol aficionat blanc-i-vermell. Marxa el poc orgull gironí que queda a la plantilla, que deixa Stuani, Portu i, probablement, Juan Carlos Martín com els veterans que formen part de l’escut. El canari emprendrà una nova aventura a Mèxic amb la seva família –la que s’ha creat i ha crescut a Girona–, fitxant per l’Atlético San Luis buscant el penúltim contracte de la seva trajectòria futbolística amb 34 anys.
Juanpe va arribar al Girona l’estiu del 2016 i en el seu primer curs va aconseguir el primer ascens del Girona a la màxima categoria. El de Las Palmas va baixar amb l’equip de nou a segona el 2019 i va ser un dels tossuts a intentar un nou ascens fins que ja amb Míchel, el 2022, va poder tornar a l’elit fins a gaudir de la Champions League aquesta campanya –fins i tot va fer un gol de falta directa en l’única victòria en el torneig contra l’Slovan de Bratislava a Montilivi (2-0)–. “Després de nou anys toca acomiadar-me del Girona i no és fàcil explicar el que significa aquest club i aquesta ciutat per a mi. Mai vaig pensar viure el que he viscut aquí, vaig arribar amb il·lusió i ganes de créixer i em vaig trobar amb una cosa més gran del que pogués imaginar”, explicava en el vídeo emès a les xarxes socials del club gironí.
Pèrdua d’orgull
Juanpe, un dels capitans de l’equip i el segon jugador amb més partits a les espatlles com a gironí a LaLiga (265), tanca un cicle de vivències brutal amb el Girona, més desgràcies que alegries, però amb un sentiment de pertinença que segur que mai s’acabarà entre les dues parts. “He tingut la sort de fer història amb aquesta samarreta, de viure ascensos i partits de Champions. Sobretot, defensar amb orgull l’escut cada partit. Però també ens va tocar patir i viure moments molt durs. Això ha estat una cosa que m’ha marcat, aquella gent que va estar allà en els moments bons, però sobretot en els dolents. Quan hi havia dubtes, quan alguns miraven cap a un altre costat. De tot cor gràcies infinites. Aquella estima en els moments durs és el que es necessita i ho vaig sentir”, deia el canari a la peça audiovisual.
El central sempre ha estat un perfil baix de cara al públic però una veu autoritzada dins del vestidor per la seva experiència i l’estima que ha anat agafant el club. I és que nou anys és tota una vida i dir adeu a aquesta genera un cúmul de sensacions complicades de descriure: “Afició, no sé com agrair tanta estima, des del primer dia em vaig sentir estimat i respectat i per això he deixat l’ànima per aquest club. A tots els meus companys, entrenadors, fisioterapeutes, treballadors del club, gràcies per aquests nou anys; per cuidar-me, per exigir-me i també per plorar amb mi. Tanco una etapa important de la meva vida però també sé que una part de mi queda aquí per sempre.”
Al central sempre el persegueix una frase que diu amb convicció quan se li pregunta pel Girona i el que signifiquen per a ell el club i la ciutat on ha viscut durant tants anys: “Com una vegada vaig dir, no vaig néixer sent del Girona però moriré sent del Girona.” Una frase que no caducarà mai.
Per a Juanpe ara s’obre el camí d’una aventura al futbol mexicà a l’Atlético San Luis de Potosí, el penúltim equip que va dirigir Domènec Torrent, ara al Rayados, orientat per l’espanyol Guillermo Abascal i amb l’Atlético com a màxim propietari juntament amb capital local. El club iniciarà el 17 de juny el torneig d’obertura contra el Club León amb l’objectiu de millorar la quinzena plaça del Clausura.