el9cers

Herois a l’Onze de Setembre

Final a quatre de la CERS. El Lleida guanya una final elèctrica i de màxima emoció a casa seva, després d’igualar un 2-0 al Barcelos i que Creus marqués l’únic gol de la tanda de penals

BARCELOS 2 (0) LLEIDA 2 (1)

OC BARCELOS:Ricardo Silva, Zé Pedro, João Almeida, Hugo Costa i Ruben de Sousa –equip inicial–; Juan López, Guimaraes, Alfonso Lima i Marinho.ICG SOFTWARE LLEIDA:Lluís Tomàs, Joan Cañellas, Darío Giménez, Andreu Tomàs, B. di Benedetto –equip inicial– Creus, R. di Benedetto, Candanedo.GOLS:1-0, (17’) Guimaraes; 2-0, (33’) João Almeida; 2-1, (35’) Andreu Tomàs, de penal; 2-2, (40’) Darío Giménez, de falta directa.Penals:Creus, 0-1.ÀRBITRES:Xavier Bleuzen i Julien Thibau (França).PÚBLIC:Ple al pavelló Onze de Setembre. 1.100 espectadors van veure la final. Els aficionats catalans van cridar a favor de la independència durant la segona part.

Històric i èpic triomf del Lleida en la final de la copa de la CERS, que va disputar ahir al seu pavelló, precisament contra qui era el campió de la competició, l’OC Barcelos. Els catalans, que van alçar el seu primer títol europeu, van suar la victòria fins a la tanda de penals, en què van imposar-se amb un únic llançament encertat per Jordi Creus. Els 50 minuts i la pròrroga es van jugar a gran intensitat i van acabar amb empat a dos gols, després que els portuguesos agafessin un avantatge de 2-0 i els catalans remuntessin.

L’arrencada ja va ser frenètica, elèctrica, sense treva, d’anada i tornada constant. El Lleida va buscar la porteria rival amb el seu ímpetu habitual i, alhora, va mirar de frenar el perillós contracop del Barcelos. Tot i així, al davant tenia un senyor equip i les oportunitats de gol van arribar per als dos bàndols. El capità dels de la Terra Ferma, Andreu Tomàs, va donar els dos primers avisos, però es va trobar amb el pal i amb Ricardo Silva. A partir d’aquell moment, gairebé tots els jugadors van poder marcar: João Almeida, Hugo Costa i Ruben de Sousa, pels portuguesos, i Roberto di Benedetto, Joan Cañellas i Darío Giménez, pels catalans. Tot i la bona actuació dels dos porters –Lluís Tomàs va jugar també a un gran nivell– es fa difícil de creure que el marcador no es mogués fins al minut 17, quan un xut des de gairebé el mig del camp de João Guimaraes va trobar la xarxa.

El cas és que el Barcelos va ser el primer a colpejar i que el Lleida, d’entrada, va quedar mig estabornit. De fet, Albert Folguera va haver de demanar temps mort. Després, el partit es va tornar a agitar i el gol va continuar rondant les dues porteries. Al descans, però, s’hi va arribar amb el mínim avantatge per als portuguesos. En l’inici de la segona part va quedar clar que, si el Lleida continuaria proposant un joc arriscat, obert i ràpid, el Barcelos apostaria per controlar la bola i el partit. Dario Giménez i Zé Pedro van fallar des del punt de penal als cinc i als set minuts de la represa i, poc després, João Almeida clavaria el segon en la porteria de Lluís Tomàs per deixar glaçat el pavelló. Al partit, però, li quedava molta història.

Andreu Tomàs va retallar la diferència de seguida, en transformar un penal, i va tornar a encendre l’esperança de la graderia. El duel va passar després per moments de nervis i imprecisions. El Barcelos va protestar molt l’actuació arbitral, especialment quan Hugo Costa va veure targeta blava i Giménez va disposar d’una falta directa, que no va desaprofitar per establir l’empat en el marcador. Els últims deu minuts van ser tan frenètics com els primers, però el marcador no es va moure i el Lleida va haver de tornar a jugar una pròrroga.

Aquesta vegada el final feliç, però, no va arribar en el temps afegit, que va ser tan disputat com els 50 minuts anteriors. L’apoteosi va arribar al pavelló Onze de Setembre en la tanda de penals, en què , després que fallessin els seus llançaments cinc jugadors del Barcelos –Marinho, De Sousa, Guimaraes, Juan López i Zé Pedro– i quatre del Lleida –Candanedo, Dario, Andreu Tomàs i Roberto di Benedetto–, Jordi Creus va enviar a la xarxa la bola que feia campió el seu equip.

Ara mateix estic flotant, suposo que en fred ja aniré assimilant el que hem aconseguit, que és molt gran, per recordar-ho sempre més
Físicament hem estat molt bé, a més se’ns ha lesionat Roberto i els altres jugadors encara han hagut d’assumir més protagonisme
El Barcelos no es pot queixar dels àrbitres; que mirin com han guanyat ells els últims títols
Albert Folguera
Entrenador del lleida
El Lleida em va donar una oportunitat meravellosa per continuar la meva carrera i això d’avui és meravellós
Que jo xutés l’últim no estava estudiat; simplement he tingut l’encert i la sort que l’he clavada
Jordi Creus
Jugador del Lleida
1980/81 GD Sesimbra (POR)
1981/82 HC Liceo (ESP)
1982/83 Amatori Vercelli (ITA)
1983/84 Sporting Lisboa (POR)
1984/85 H Novara (ITA)
1985/86 CP Tordera
1986/87 Amatori Lodi (ITA)
1987/88 Amatori Vercelli (ITA)
1988/89 HC Monza (ITA)
1989/90 H. Seregno (ITA)
1990/91 SL Benfica (POR)
1991/92 H Novara (ITA)
1992/93 H Novara (ITA)
1993/94 FC Porto (POR)
1994/95 OC Barcelos (POR)
1995/96 FC Porto (POR)
1996/97 UD Oliveirense (POR)
1997/98 CE Noia
1998/99 HC Liceo (ESP)
1999/00 CD Paço d’Arcos (POR)
2000/01 CP Vic
2001/02 CP Voltregà
2002/03 Reus Deportiu
2003/04 Reus Deportiu
2004/05 Follonica (ITA)
2005/06 FC Barcelona
2006/07 CP Vilanova
2007/08 CP Tenerife (ESP)
2008/09 CH Mataró
2009/10 HC Liceo (ESP)
2010/11 SL Benfica (POR)
2011/12 H Bassano (ITA)
2012/13 CE Vendrell
2013/14 CE Noia
2014/15 Sporting (POR)
2015/16 OC Barcelos (POR)
2016/17 OC Barcelos (POR)
2017/18 ICG Software Lleida
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)