Lliga Europea

Transició d’alta velocitat

Hoquei sobre patins. El Voltregà va començar el curs amb incertesa per les baixes de Lee, Nara, Lafon, Arxé i Comas i amb tècnic nou, però es reivindica

Un malson curt però intens en la semifinal contra el Benfica del 2018 va ser el sobtat final del Voltregà, que havia dominat a Europa en els dos anys precedents. Natasha Lee (Gijón), Nara López (Manlleu), Aina Lafon (Cerdanyola), Joana Comas (Vila-sana) i Aina Arxé (Benfica) van marxar. Canvi de cicle. L’any anterior s’havia retirat, amb cinc copes d’Europa al sarró, la gran portera gironina Laia Vives. També hi va haver relleu a la banqueta. Jefa Rovira, nascut a Sant Hipòlit el 1980 i que, per tant, no va poder viure cap dels tretze títols de l’equip masculí –primer campió europeu el 1966–, va agafar les regnes. L’aposta pel planter es va plasmar amb les incorporacions de Maria Anglada (17 anys), Esther Vistos (19 anys) i Anna Bosch (16). Quatre de les cinc titulars de la desfeta contra el Benfica, la portera Teresa Bernadas, la impagable Berta Tarrida, la líder Motxa Barceló i l’hàbil Adriana Gutiérrez, i la golejadora Anna Romero són imprescindibles en el bloc titular de Rovira, que aquest cap de setmana s’ha reivindicat sobreposant-se a la dolorosa eliminació contra el Cerdanyola en la semifinal de la copa i ha alçat la sisena copa d’Europa. Sis títols en set finals de tretze edicions. Una transició ràpida i contundent coronada amb sentiment amb el títol més preuat, revalorat tant per la grandiloqüència del rival, un Generali Palau obstinat i tenaç que és líder a l’OK Lliga –el Voltregà és quart despenjat–, i celebrat a pesar de la baixa de Judit Burgaya –fitxada a principi de curs del Manlleu–, lesionada en l’escalfament de la copa de Reus. El gol de la resolutiva jove de 17 anys Maria Anglada en el temps afegit que va decidir la final simbolitza el futur tot i que les titulars, a pesar de l’experiència de Gutiérrez (34) Romero (33), Barceló (31) –la millor de la final–, Tarrida (27) i la portera Bernadas (25), tenen, si volen, “corda per estona” com afirma Jefa Rovira.

L’important no és el meu primer títol com a tècnic, sinó que el Voltregà ha fet història i ja en té sis
Jefa Rovira
Tècnic del voltregà
Ha estat un any dur. Molta gent ens donava per mortes i les jugadores han demostrat que encara tenen corda per estona

Un club únic a Europa

El títol i, de fet, la presència en la final a quatre refermen l’èxit de la filosofia de planter del Voltregà i remarquen una vegada més Sant Hipòlit com un dels bressols de l’hoquei mundial. No en va, el club és l’únic que pot presumir d’haver arribat aquest curs a una fase final europea tant masculina com femenina. L’equip masculí ha de jugar a l’abril la final a quatre de l’Europa Cup. L’any passat tant els nois com les noies també van accedir a les seves respectives fases finals.

Dinar de celebració

La plantilla va celebrar el títol amb un dinar al bar La Pista, lloc habitual de trobada al costat del pavelló Oliveras de la Riva de Sant Hipòlit. Càntics, gresca, eufòria i el record sempre present d’Arnau Vilalta, assistent de l’equip masculí tres anys que va morir el 2013 després de lluitar contra un càncer. Un exemple de superació i d’amor pels colors que inspira i ajuda l’equip a perseverar. El Voltregà femení s’entrena tres cops per setmana en horaris intempestius i reclama protagonisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)