Lliga Europea

Somni de gamma alta

El Barça apel·la al talent i el caràcter per defensar a Lisboa el títol contra la tríada portuguesa en una final a quatre molt cara

El Porto de Cabestany és el primer rival en la reedició de la final de l’any passat

La cimera anual catalanoportuguesa s’escenifica de nou a terres portugueses i es reitera com un objectiu de gamma alta per al Barça, el vigent campió i el rei de la competició amb 22 títols en 26 finals. La grandiloqüència dels rivals, la baixa del multidisciplinari Panadero i el terreny hostil, el nou pavelló João Rocha de l’Sporting a Lisboa, són elements que afegeixen dificultat a l’objectiu. Però el Barça té arguments que intimiden els rivals, per molt que el Porto, el rival en la semifinal. arribi a la cita amb el lideratge sota el braç de la lliga més competitiva del món. També és cert que dissabte passat va perdre els quarts de copa a la pista de l’Sporting tot i els cinc gols estèrils de la seva figura Hélder Nunes, que no van poder neutralitzar els tres decisius que va fer Raül Marín (8-7). L’11-2 favorable al Barça contra el Lloret de diumenge a pesar de ser ja campió és un avís per a navegants que constata que els blaugrana tenen un estat de forma òptim.

L’equip d’Edu Castro, a més, ha guanyat, amb talent i caràcter, les dues últimes finals a quatre que ha jugat a Portugal. Va guanyar la lliga europea superant en la final el Porto a la seva pròpia pista i al començament d’aquest curs va aconseguir la copa Continental passant la mà per la cara d’una tacada al Barcelos, l’amfitrió, i un altre cop al Porto en una final entremaliada resolta en els penals i tot i no poder disposar de Matías Pascual. Al desembre, per acabar de relatar els èxits blaugrana contra el Porto, l’equip va fer-se seva la Intercontinental a San Juan en una altra final èpica resolta en la pròrroga contra el potent equip de Guillem Cabestany. Pel que fa a la baixa significativa de Panadero, l’any passat en la lliga europea, el Barça tampoc no va poder disposar del cervell Marc Gual, que estava sancionat. Amb tres canvis, el Barça encara té igualada la rotació per afrontar la semifinal contra el Porto. El conjunt portuguès, liderat per Nunes i Gonçalo Alves i amb el porter lloretenc Carles Grau, vol trencar el malefici en la lliga europea, en què presenta una història decebedora, amb dos títols en dotze finals (1986 i 1990).

L’altra semifinal també és de traca i mocador i la jugaran l’amfitrió, campió el 1977, i el Benfica, que va alçar el títol el 2013 i el 2016. Hi haurà un bon grapat de catalans a la pista. Per part de l’Sporting, que és segon en la lliga, a tres punts del líder, hi ha Pedro Gil –un dels estendards–, Ferran Font i Raül Marín. Al Benfica, Albert Casanovas –campió amb el Reus el 2017– i el golejador Jordi Adroher. S’hi ha integrat perfectament l’exjugador del Barça Lucas Ordóñez, segon màxim artiller a Portugal. El tècnic és Alejandro Domínguez. L’Sporting-Benfica és, sobre el paper, el duel entre un equip més prosaic –que, de fet, l’any passat en la final a quatre va pecar de conservadorisme contra el Porto– i un conjunt més descarat, com ho són tots els que dirigeix l’exentrenador del Reus i encara seleccionador estatal Alejandro Domínguez. El Benfica, quart despenjat en la lliga, a onze punts del Porto i sense res a fer, també va segellar el bitllet per a la final a quatre de la copa i arriba enfortit.

El Porto té molts jugadors meravellosos. Els tenim ben estudiats i ells a nosaltres. Tot i el recent 3/3 a favor, partim de zero
Suposo que, jugant a Lisboa i després del caliu que donarà el títol europeu de futbol sala a l’Sporting, ningú dirà que som favorits
És una fase final de les més complicades i si l’Oliveirense hi fos també ho seria. És el primer cop que a la F4 hi ha tres equips portuguesos
Hem de ser competitius i humils i adaptar-nos al model de partit però sense renunciar mai al nostre estil
Edu Castro
tècnic del barça lassa

Tres precedents en semifinals

Els blaugrana i els ‘dragões’ s’han enfrontat en tres ocasions en les semifinals de la copa d’Europa, però només una va ser en una final a quatre. La primera vegada va ser la temporada 1983/84 i els blaugrana van perdre clarament a Porto en l’anada (8-3). La remuntada al Palau Blaugrana va ser espectacular i el 9-1 va classificar el Barça. En el curs 1985/86 el primer partit es va jugar a Barcelona i va acabar amb empat (5-5). A Portugal els blaugrana van perdre per 6-3 i es van quedar sense final. L’última semifinal en què es van trobar va ser en la final a quatre de la temporada 2006/07, i el Barça va guanyar en la pròrroga per 3-2 i va passar a la final. L’Sporting i el Benfica mai s’han trobat en una semifinal.

Marc Gual, hipermotivat

La motivació és inherent a una fase final, però el blaugrana Marc Gual té motius per sentir-se engrescat amb la cita perquè l’any passat se la va perdre per sanció. A més, el 2016, en l’anterior visita a Portugal, va haver de plegar lesionat quan s’havien jugat pocs minuts de la semifinal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)