L'afrontem amb molta il·lusió, com sempre, que és el que fa autèntic l'Handbol Bordils. Per tècnica o per força podríem dir que som un rival inferior a la resta. Ells també encomanen aquesta il·lusió, amb la novetat. Però sobretot l'objectiu és donar-ho tot i intentar assolir la permanència com cada any i, al final, seguir vivint aquest somni que en definitiva és el que suposa per a nosaltres jugar a plata.

Sí, perquè tant per jugadors que han fitxat per altres equips o qüestions laborals que a vegades no han permès als jugadors venir a entrenar-se o a jugar en qualsevol moment, aquest és un equip que s'ha hagut de renovar any rere any. El fet de no ser professionals fa que hàgim de sobreviure amb el que tenim i mantenir-nos. És veritat, serà el quart any. I l'any passat vam aconseguir la millor classificació dels tres. Però cada any serà més complicat, el nivell dels altres equips cada vegada puja més i a nosaltres, als més veterans, cada vegada ens costarà més, i els més joves ens hauran d'ajudar en tot el que puguin i agafar l'experiència. Sembla que estiguem consolidats a la categoria però la veritat és que cada any suposa un repte nou.

Per al club és impressionant, una molt bona notícia. Ens pot anar molt bé tenir jugadors que estiguin només una categoria per sota, en lloc de dues com abans, per quan hagin de jugar. El salt que hi havia fins ara es notava molt, sobretot pel físic i l'ofici. A ells els costarà molt adaptar-se perquè una categoria nova sempre és complicada. Però quan els puguem necessitar o quan fem coses junts en els entrenaments ens pot anar bé perquè és un nivell més alt, s'hauran d'esforçar i quan necessitem algú serà millor.

Quan va sortir el calendari i el vam revisar ho vam veure: realment, els set primers partits de cada volta són els que poden marcar que estiguem un any més, o no, a plata. Són rivals directes i ens hem agafat la pretemporada de manera molt seriosa. Hem de sumar punts al principi per animar la gent, perquè vegin que hi som i, sobretot, de cara al final abans de Nadal i en la recta decisiva de la lliga, que és la que pot fer més por. Sempre hi arribes molt ajustat i que t'hagis de jugar la permanència amb els equips de dalt... Serà un final molt i molt dur i esperem arribar-hi una mica amb la feina feta o sumar tots els punts que necessitem abans del febrer o el març.

D'això se n'aprèn, recordo que el primer any abans de Nadal compartíem el primer lloc amb el Barça. I pensaves, com pot ser? Tens molta il·lusió i vas guanyant, mentre que en el segon la gent ja et coneix i tu mateix saps on pots puntuar, on costa més... Cada any donem alguna sorpresa, que això també està bé. I sabent això i veient el calendari, el que hem d'intentar és puntuar des del principi, sumar a fora tant com puguem, començant per aquest dissabte, i que s'escapin com menys punts millor de casa. I jugar amb això, que si arribem justos i tenim necessitat de puntuar a vegades amb pressió les coses també surten.

Primer penses que l'any que ve tindrem un altre problema... Però som tots una colla, som tots amics i quan hi penses és un bé per al teu amic i només queda felicitar-los i desitjar-los que els vagi molt bé. És una experiència que han de gaudir perquè malgrat tot segurament cap de nosaltres acabarà vivint de l'handbol. L'equip s'ha d'adaptar i, al final, sents una part d'orgull: has jugat amb ells i hem format part del seu èxit.