Waterpolo

Waterpolo

Final a 4 de l'Eurolliga

La dissenyadora a l'aigua

Final a 4. Meseguer, plata olímpica a Londres 2012, és un dels baluards de La Sirena Mataró que demà s'enfrontarà al Kirixi rus en una de les semifinals de l'Eurolliga

Les companyes més joves del vestidor es van sorprendre quan unes llàgrimes van fer visibles l'emoció d'Ona Meseguer (Barcelona, 1988) després d'eliminar l'UVSE i classificar-se per a la final de l'Eurolliga. Només ella i la resta de jugadores de la mateixa generació podien apreciar el valor de convertir La Sirena CN Mataró en un dels quatre millors equip del continent, una distinció que fins enguany només havia aconseguit l'Astralpool Sabadell. Ahir, durant el llarguíssim trajecte entre Mataró i Kirixi, la jugadora reconeixia que quan va començar a jugar mai hauria imaginat tot el que ha viscut i guanyat.

Meseguer és una de les integrants de la generació daurada del waterpolo català que va protagonitzar un dels moments àlgids als Jocs de Londres 2012, on es va penjar la plata. També ha estat una peça clau del club meresmenc que el curs passat va guanyar la copa de la reina i la copa LEN. Però l'esforç i el sacrifici no són sinònims de passat. La jugadora encara manté una vida frenètica i d'entrega per compaginar el waterpolo i la seva altra vida professional, la de dissenyadora industrial.

Des de fa sis mesos treballa a l'empresa Incopack de Rubí i ho alterna amb els entrenaments i partits en jornades mataronianes que comencen a dos quarts de set del matí i s'allarguen fins gairebé la mitjanit. Treballar, entrenar-se en solitari, tornar a la feina i una altra sessió en solitari abans de reunir-se amb la resta de l'equip és la rutina habitual durant els cinc dies de la setmana. “M'he compromès i no puc fallar. Si no puc complir al cent per cent ho deixaria”, explica una jugadora que segons els que la coneixen més bé, els seus pares, destaca per la constància i sacrifici en tots els aspectes de la vida. Precisament, la influència de la seva mare –Lídia Flaqué– i de la seva tieta Laura- va ser decisiva perquè acabés jugant al waterpolo després d'haver estat nedadora amb el Montjuïc i destacar com a estilista. La primera va jugar una de les primeres competicions de clubs femenines i la segona va arribar a la selecció espanyola i a competir en un dels primers europeus que va disputar Espanya. Ara, però, no en tenen prou amb haver arribat a Rússia.

Ambició

No es vol conformar amb ser el convidat de pedra i demà espera sorprendre el conjunt amfitrió del Kirixi i accedir a la final. “Venim amb moltes ganes i alegria, sabem que serà complicat, perquè ens enfrontem a equips que porten temps a dalt, però al vestidor tenim jugadores veteranes i res ens vindrà de nou”. “Serà important paralitzar la seva contra i ralentitzar el partit. Si hi ha un joc boig correm el risc que ens passin per sobre”, considera una jugadora de moviments ràpids i que li agrada repartir joc i buscar jugades com a bona dissenyadora.

COMPROMÍS

“Si no pogués complir amb l'equip al cent per cent segur que ho deixaria”

EXPERIÈNCIA

“Tenim jugadores veteranes i serà important saber ralantitzar el partit”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.