Sense himne ni bandera
La futura participació dels atletes russos amb bandera i himne olímpics a Pyeongchang ha tingut precedents similars en l’olimpisme modern
La política internacional ha provocat moltes situacions semblants
La decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) de castigar el Comitè Olímpic de Rússia i deixar-lo fora dels Jocs d’hivern de Pyeongchang (9-25 de febrer) és revolucionària en alguns sentits però té punts en comú amb altres situacions històriques i polítiques en què s’han vist implicats esportistes i països en diferents edicions dels Jocs, sobretot a partir de Barcelona 1992. Una cosa és certa: en aquests últims 20 anys l’himne olímpic, compost per Spyridon Samaras el 1895, ha anat guanyant pes en les cerimònies de lliurament de medalles.
L’equip d’Atletes Olímpics Russos que participarà a Corea té precedents, però tots tenen les seves singularitats. El cas més semblant de càstig pur a un comitè olímpic és el de Kuwait a Rio. Els dirigents internacionals van considerar intolerables les ingerències del govern del país en la política del comitè i van prohibir-li la participació en els Jocs del 2016, però no als esportistes, com en el cas dels russos. El seu millor esportista, el tirador Fehaid Al-Deehani, va guanyar l’or en la seva prova i quan va pujar al podi no va sonar l’himne de Kuwait sinó la composició centenària de Samaras, que és el que passarà a Pyeongchang quan un rus quedi campió. També desfilaran en la cerimònia inaugural amb la bandera olímpica, tot i que Al-Deehani s’hi va negar per la seva condició de militar. A Rio van desfilar amb la bandera olímpica l’equip de refugiats, format per deu esportistes sense representació de cap comitè olímpic estatal.
Si algun país coneix més bé que els altres la complexitat del moviment olímpic modern és Rússia. El 1992, a Barcelona i a Albertville, quan la Unió Soviètica ja s’havia desintegrat, els esportistes del país van haver de competir amb les altres exrepúbliques soviètiques –a excepció de les bàltiques– dins l’équipe unifiée, que en va dir el COI, la Comunitat d’Estats Independents. En les diferents cerimònies van desfilar amb la bandera olímpica i celebraven els èxits dels equips amb l’himne olímpic. Ara bé, a Barcelona se’ls va obrir una escletxa. Els esportistes que guanyaven la medalla d’or en una modalitat individual veien com s’hissava la bandera de la seva república d’origen i que sonava el seu himne nacional, tot i que aquest encara no estava reconegut pel COI. Després de Barcelona, Samaranch va obrir les portes a tots els nous comitès nacionals sorgits de l’antiga URSS.
El boicot
Els primers Jocs en què van participar atletes sota la bandera olímpica i en què va sonar l’himne en el podi van ser precisament els de Moscou pel boicot dels Estats Units i molts dels seus aliats, que van al·ludir la invasió soviètica de l’Afganistan. La Gran Bretanya i Espanya, per exemple, van representar no els seus països sinó els seus comitès olímpics estatals i van desfilar amb bandera olímpica. Sebastian Coe, actual president de la IAAF, sempre ha mantingut que es va enfrontar al seu govern per poder anar als Jocs encara que no pogués escoltar l’himne britànic en el podi.
A Barcelona 92 no només l’equip unificat va participar-hi en unes condicions excepcionals. També ho van fer les delegacions de Iugoslàvia i Macedònia, que van inaugurar la figura de “participants olímpics independents”. A Sydney 2000, per exemple, es van reconèixer amb aquest estatus d’atletes independents quatre participants del Timor Oriental, un país que en aquells moments estava administrat per l’ONU.
A Londres 2012 hi va haver quatre atletes independents de les Antilles Holandeses i un de l’acabat de crear estat del Sudan del Sud, que no tenia encara comitè olímpic propi. Tots van desfilar sota la bandera olímpica.
BARCELONA 92
Els russos van haver de competir dins l’equip unificat, amb bandera neutralMOSCOU 1980
Molts països occidentals no van representar el seu país sinó el seu comitèMés problemes per a uns Jocs poc mediàtics
El comitè organitzador de Pyeongchang va dir que “accepta” la decisió del COI de suspendre el Comitè Olímpic Rus i permetre que els esportistes del país hi competeixin amb una bandera neutral. “Ara treballem per garantir que tots els atletes i representants que vinguin amb aquest equip tinguin la millor experiència possible”, assenyala en un comunicat. Tot i que la sanció al comitè rus permet a les seves grans figures participar a Corea del Sud, la decisió pot fer que Rússia animi els seus esportistes a no prendre part en la cita olímpica. L’absència d’atletes russos, una de les potències en esports d’hivern, és una nova amenaça sobre els Jocs, que ja tenen problemes greus de seguretat amb les proves d’armes del govern de Corea del Nord i per l’escassa venda d’entrades. Segons les últimes dades facilitades pel comitè organitzador el 26 de novembre passat, només s’han adquirit el 52,6 per cent de les entrades disponibles.
