Els experts estan emocionats per la possibilitat que el 2018 sigui un any tennístic excels, una confluència intergeneracional de collita excepcional sempre que les lesions no esmicolin la sinergia. La contundent renaixença dels veterans Rafa Nadal i Roger Federer durant el 2017 va ser tan inesperada com agraïda. El seu domini en els quatre Grand Slams, sumat a les eclosions dels joves Alexander Zverev i del búlgar Grigor Dimitrov –campió del Masters– van ser els fets més destacats del panorama tennístic.

Però és evident que es va trobar a faltar a tres jugadors d’elit indiscutibles com Andy Murray –número 1 el 2016–, Novak Djokgoc –número 1 el 2015, 2014, 2012 i 2011– i Stan Wawrinka, que ja acumula tres títols de Grand Slam. El problemes físics i el desgast psicològic, sobretot en el cas de Djokovic, no els van permetre estar a l’atura. El serbi, de fet, ja havia abaixat sensiblement la seva intensitat en el segon semestre del 2016. En certa manera, Djokovic, Murray i Wawrinka, van viure un any mig sabàtic involuntari que va aplanar el camí a Nadal i Federer. Toni Nadal, que ja ha clos l’etapa de tècnic del seu nebot, admet aquesta circumstància i entén que el més probable és que reneixin en el 2018. Tomas Berdych, jugador d’elit txec que no ha acabat de poder batre gairebé mai als big five –Federer, Nadal, Djokovic, Murray i Wawrinka–, pensa que els veterans Nadal i Federer faran figa. De moment, Federer ve de guanyar la copa Hopman.

L’únic fet irrefutable és la baixa de Murray, que trastoca part dels plans d’excel·lència global. L’escocès es va sotmetre dilluns a una operació de maluc i estarà de baixa sis mesos.

També cal incloure en la llista d’aspirants a fer parlar al belga David Goffin –finalista en la copa Masters–, el croat Marin Cilic, el renascut Juan Martín del Potro i, sobretot, a l’austríac Dominic Thiem, que va obtenir grans resultats sobretot sobre terra i que ha estat semifinalista de Roland Garros els dos últims anys. De fet, Juan Martín del Potro, campió de l’obert dels EUA 2009, i Marin Cilic, en el mateix torneig el 2014, són els únics intrusos que han guanyat títols majors des del 2009 al marge dels big five. Cilic, a més, va caure en la darrera final de Wimbledon contra Federer. Del Potro, per la seva banda, assegura que s’ha preparat millor que el 2017, en el qual admet que en el tram inicial no va saber digerir l’èxit de la copa Davis 2016. Caldrà vigilar igualment de prop la dreta revolucionada del nord-americà Jack Sock i al sud-africà Kevin Anderson, darrer finalista en l’obert dels EUA, el millor resultat de la seva carrera.

Un altre valor afegit serà rescatar de l’ostracisme de les lesions al japonès Kei Nishikori i el canadenc Milos Raonic, que han flirtejat amb els grans èxits sense esclatar. Raonic va ser finalista a Wimbledon 2016 i el japonès a l’obert dels EUA el 2014. L’asiàtic no va ni jugar el Barcelona Open Banc Sabadell, un dels seus tornejos predilectes i en el qual llueix dos títols. De moment, segueix amb molèsties al canell dret i no podrà jugar a Austràlia.

Un altre tennista de gran classe és el controvertit australià Nick Kyrgios, que en el curt recorregut és capaç de derrotar tothom, però que té mancances de planificació. Solvent en pista ràpida, el cap de setmana passat va guanyar el títol a Brisbane i arriba a Melbourne amb el ganivet entre les dents.

La generació dels més joves, la nextgen, també compta amb jugadors més tendres que Zverev, però que poden començar a donar ensurts. Encapçalen la nòmina els russos Andrei Rublev (32è) i Karen Khatxanov (48è) i el canadenc Denis Shapovalov (50è). També hi són els nord-americans Jared Donaldson (55è) i Taylor Fritz (92è), el coreà Hyeon Chung (62è), els australians Alex de Miñaur –167è amb 18 anys– i Thanasi Kokkinakis (215è) i el greg Stefanos Tsitsipas: 80è gràcies als seus quarts a Doha.