La selecció espanyola, amb la sempre majoritària presència de jugadors catalans, ha posat fi a Barcelona a gairebé una dècada sense pujar al podi d’un gran campionat internacional. Lògicament, són diversos els factors que han confluït perquè el combinat de David Martín s’hagi tornat a fer un lloc entre l’elit del waterpolo. Per Lolo Ibern, exseleccionador estatal en els Jocs Olímpics de 1980 i 1984 i president del comitè tècnic de la FINA, “el salt real es produeix en els quarts de final contra Grècia perquè situa l’equip en una altra onada i els jugadors han crescut amb aquesta onada.” I afegeix: “Contra Itàlia estava segur que farien un gran partit. Els jugadors estaven entusiasmats i els més experimentats, com ara Perrone, Minguell, López Pinedo o Mallarach, s’han vist estimulats per l’afició i per tancar tants anys de carestia, i viure aquestes jornades històriques a les Picornell de Barcelona.”

Pel que fa a aspectes més tècnics, el mític boia de la selecció espanyola i comentarista tècnic d’Esport3 Txiqui Sans fa les següents consideracions: “Hi ha diverses raons per explicar el salt de qualitat, però una de molt important és que tenim la porteria molt ben coberta amb Dani López Pinedo. Ja era un bon porter, però amb els anys ha anat adquirint cada cop més seguretat en si mateix i ara, amb 38, està vivint el millor moment de la seva carrera.” Més enllà de l’equilibri de l’equip, Sans destaca dos noms propis: “El boia Roger Tahull ha explotat aquí, està fent un campionat brutal, i està clar que s’ha notat molt la influència de Felipe Perrone, un dels jugadors més importants del món.” En aquest sentit, Ibern també incideix en el paper clau de López Pinedo, el lideratge de Perrone en la conjunció de l’equip, l’evolució de Munárriz i Tahull, i el creixement de joves com Granados. “No té cap problema per llançar al millor porter del món”, sentencia sobre el jove jugador de l’Atlètic Barceloneta.

Segons Sans, hi ha un altre factor que no es pot oblidar a l’hora de valorar el salt endavant de la selecció espanyola. “És el resultat de la bona feina de la base i dels clubs, i de la Federació Catalana de Natació, juntament amb el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Sense tot aquest bagatge i la feina que s’arrossega de tants anys en els clubs tots aquests resultats no serien possibles”, sentencia.