Quan jugues el que vols és guanyar, per descomptat. Així de clar.

Ara tinc problemes per falta de temps. No estic a l’entera disposició dels escacs com altres jugadors. Però, encara que no tingui gaire temps, disfruto jugant. Jugo a nivell alt, tot i que no m’entreno. Tinc altres obligacions, però encara puc jugar contra Grans Mestres molt forts. Per descomptat, faria millors resultats si em preparés cada dia, però no en tinc ocasió.

Per descomptat. Som amics des de fa molts anys. A Oleg Romanixin [rival a Platja d’Aro], per exemple, el conec des de fa seixanta anys. Des que érem petits que juguem els mateixos tornejos, primer a la Unió Soviètica i després a Europa.

Tenim una bona relació, però ell fa vuit anys que viu a Nova York i ens veiem poc.

Viu a Nova York i segueix la línia política americana.

Tenia por, però no de mi, sinó d’ell mateix. Bobby Fischer va guanyar el títol mundial, però després ja no va jugar competicions oficials. M’hauria agradat jugar contra ell. Hauria estat no només important per a mi sinó per a tot el món de l’esport. Hauria estat com un partit d’hoquei sobre gel entre Rússia i els Estats Units o com un de futbol entre el Brasil i Anglaterra.

No he vist aquesta sèrie, però n’he sentit a parlar. El dia de la tragèdia jo era a Moscou. Era el president d’una fundació per a la pau i teníem els nostres representants a la central nuclear de Txernòbil quan va passar. Després de dos dies coneixíem la situació real del que havia passat allà. Segurament ni Mikhaïl Gorbatxov [expresident soviètic] no coneixia el que sabia jo, perquè tenien por de dir-li el que realment havia passat. Vam crear una comissió per ajudar les víctimes de Txernòbil. Per aquest motiu encara soc tan popular a Ucraïna malgrat les relacions actuals amb Rússia. Jo encara en tinc de bones i hi continuo involucrat tot i ser membre del Parlament rus. Ells respecten la meva activitat a Txernòbil.

Crec que el problema és bàsicament econòmic. Teniu un problema educatiu amb la llengua. Durant el franquisme, Catalunya no estava en el seu millor moment i aquesta és encara l’arrel del que passa ara. Avui dia, quan tots els països de l’Europa occidental estan units i tot passa per Brussel·les... no crec que aquest sigui un problema decisiu.

És un error polític. Aquesta no és la manera de resoldre el problema, sinó d’incrementar-lo.

En el nostre Parlament parlem, sobretot, dels nostres problemes. D’Ucraïna, per exemple. La meva secció en el Parlament és de setze diputats. I com a mínim cinc d’aquests setze tenen arrels a Ucraïna. Això, a Europa, no ho entenen. Es pensen que els membres del Parlament rus són només russos i que estan en contra d’Ucraïna. I no és així. Potser un 20 o un 25 per cent dels diputats del Parlament rus són ucraïnesos o provenen d’Ucraïna. Això significa que el conflicte amb Ucraïna no és un problema entre persones sinó entre poders polítics. Jo soc amic d’ucraïnesos. No els considero enemics. Políticament potser estem en cares oposades, però no crec que el problema duri gaire temps. No sé si serà d’aquí a poc, però el conflicte amb Ucraïna es resoldrà.

Abans ja hi havia hagut algun campió mundial jove, com Mikhaïl Tal, però sí que és veritat que en els escacs cada cop hi ha jugadors joves més destacats. I passa perquè s’aconsegueix informació més fàcilment. Els ordinadors fan que l’aprenentatge sigui més ràpid. És un procés normal. Però el problema actual és que els joves ja no tenen temps ni interès per altres activitats. Si fas un entrenament molt estricte i tens una crisi, cosa que en aquesta professió sempre acaba passant, et pot destruir a l’instant. Si tens algun coneixement en filosofia o en psicologia, et pots recuperar. Però si no has rebut l’educació adequada, una crisi et pot destruir.

És el més fort sense discussió. És un bon campió del món. No hi ha ningú que el pugui guanyar ara mateix. Ni tan sols a Rússia.

És apassionant si fa servir els seus coneixements d’escacs en la preparació dels partits. Li pot ser d’un gran avantatge. A mi m’agrada el futbol. El 1982 vaig ser invitat al mundial d’Espanya. I el 1986 vaig veure el gol de Maradona amb la mà. Jo era a l’estadi.

Prefereixo Maradona, però m’agradaria que fessis constar que vaig ser molt amic de Lev Yaxin. Per mi va ser el millor porter de tots els temps. El coneixia bé. Vaig ser una de les últimes persones que el va veure abans que morís.

Zbigniew Brzezinski, per exemple, conseller de Seguretat Nacional dels EUA. Va escriure un llibre que es deia The Grand Chessboard [El gran tauler d’escacs]. Era antisoviètic al 150 per cent. Políticament érem completament diferents, però personalment teníem bona relació. Tinc un llibre firmat per ell, i ell, que va morir fa dos anys, en tenia de signats per mi.