Més esport

ANATOLI KÀRPOV

EXCAMPIÓ MUNDIAL D’ESCACS

“Ningú pot guanyar Carlsen ara”

“Fischer tenia por d’ell mateix quan havia de defensar el seu títol contra mi”“Tenir els líders independentistes a la presó és un error polític que no resol el problema, sinó que l’incrementa”

A Ucraïna respecten la meva feina a Txernòbil. Per això encara soc popular allà
En els escacs, si no has rebut una educació adequada, una crisi et pot destruir

Anatoli Kàrpov (Zlatoust, Rússia, 23/5/1951) és un mite vivent dels escacs. Campió mundial en diversos períodes, la rivalitat amb el seu compatriota Garri Kaspàrov durant els anys vuitanta va ser llegendària. Kàrpov, que és diputat a la Duma, és un visitant habitual de Platja d’Aro, on la gent el reconeix i li demana autògrafs i fotos. Fins dilluns va ser a la localitat empordanesa per disputar, a l’hotel Aromar, el Torneig Llegendes, organitzat pel Club d’Escacs Platja d’Aro.

Els últims anys és un participant habitual del Torneig Llegendes. Em diuen que tant vostè com els seus rivals encara s’enfaden quan perden. La competitivitat, després de tants anys, no es perd?
Quan jugues el que vols és guanyar, per descomptat. Així de clar.
La seva responsabilitat com a diputat a la Duma li deixa temps per jugar?
Ara tinc problemes per falta de temps. No estic a l’entera disposició dels escacs com altres jugadors. Però, encara que no tingui gaire temps, disfruto jugant. Jugo a nivell alt, tot i que no m’entreno. Tinc altres obligacions, però encara puc jugar contra Grans Mestres molt forts. Per descomptat, faria millors resultats si em preparés cada dia, però no en tinc ocasió.
Deu ser bonic trobar-se amb la resta de llegendes com les d’aquí a Platja d’Aro.
Per descomptat. Som amics des de fa molts anys. A Oleg Romanixin [rival a Platja d’Aro], per exemple, el conec des de fa seixanta anys. Des que érem petits que juguem els mateixos tornejos, primer a la Unió Soviètica i després a Europa.
Quina relació té amb Kaspàrov, el seu gran rival?
Tenim una bona relació, però ell fa vuit anys que viu a Nova York i ens veiem poc.
Ell és molt crític amb Putin i el govern rus.
Viu a Nova York i segueix la línia política americana.
Durant els setanta Bobby Fischer havia de defensar el títol mundial contra vostè, però ell va refusar de jugar. Creu que tenia por de perdre?
Tenia por, però no de mi, sinó d’ell mateix. Bobby Fischer va guanyar el títol mundial, però després ja no va jugar competicions oficials. M’hauria agradat jugar contra ell. Hauria estat no només important per a mi sinó per a tot el món de l’esport. Hauria estat com un partit d’hoquei sobre gel entre Rússia i els Estats Units o com un de futbol entre el Brasil i Anglaterra.
S’està parlant molt de la tragèdia de Txernòbil gràcies a la sèrie d’HBO. Tinc entès que vostè hi va estar molt involucrat.
No he vist aquesta sèrie, però n’he sentit a parlar. El dia de la tragèdia jo era a Moscou. Era el president d’una fundació per a la pau i teníem els nostres representants a la central nuclear de Txernòbil quan va passar. Després de dos dies coneixíem la situació real del que havia passat allà. Segurament ni Mikhaïl Gorbatxov [expresident soviètic] no coneixia el que sabia jo, perquè tenien por de dir-li el que realment havia passat. Vam crear una comissió per ajudar les víctimes de Txernòbil. Per aquest motiu encara soc tan popular a Ucraïna malgrat les relacions actuals amb Rússia. Jo encara en tinc de bones i hi continuo involucrat tot i ser membre del Parlament rus. Ells respecten la meva activitat a Txernòbil.
Està al cas del procés independentista català?
Crec que el problema és bàsicament econòmic. Teniu un problema educatiu amb la llengua. Durant el franquisme, Catalunya no estava en el seu millor moment i aquesta és encara l’arrel del que passa ara. Avui dia, quan tots els països de l’Europa occidental estan units i tot passa per Brussel·les... no crec que aquest sigui un problema decisiu.
Com veu que els líders independentistes catalans estiguin a la presó?
És un error polític. Aquesta no és la manera de resoldre el problema, sinó d’incrementar-lo.
El procés català és tema de conversa entre els seus col·legues de la Duma?
En el nostre Parlament parlem, sobretot, dels nostres problemes. D’Ucraïna, per exemple. La meva secció en el Parlament és de setze diputats. I com a mínim cinc d’aquests setze tenen arrels a Ucraïna. Això, a Europa, no ho entenen. Es pensen que els membres del Parlament rus són només russos i que estan en contra d’Ucraïna. I no és així. Potser un 20 o un 25 per cent dels diputats del Parlament rus són ucraïnesos o provenen d’Ucraïna. Això significa que el conflicte amb Ucraïna no és un problema entre persones sinó entre poders polítics. Jo soc amic d’ucraïnesos. No els considero enemics. Políticament potser estem en cares oposades, però no crec que el problema duri gaire temps. No sé si serà d’aquí a poc, però el conflicte amb Ucraïna es resoldrà.
Tornant als escacs, fins a Bobby Fischer els campions del món solien tenir una edat, però tot va canviar fins a arribar a la precocitat de Magnus Carlsen. Quin és el motiu?
Abans ja hi havia hagut algun campió mundial jove, com Mikhaïl Tal, però sí que és veritat que en els escacs cada cop hi ha jugadors joves més destacats. I passa perquè s’aconsegueix informació més fàcilment. Els ordinadors fan que l’aprenentatge sigui més ràpid. És un procés normal. Però el problema actual és que els joves ja no tenen temps ni interès per altres activitats. Si fas un entrenament molt estricte i tens una crisi, cosa que en aquesta professió sempre acaba passant, et pot destruir a l’instant. Si tens algun coneixement en filosofia o en psicologia, et pots recuperar. Però si no has rebut l’educació adequada, una crisi et pot destruir.
Li agrada Carlsen?
És el més fort sense discussió. És un bon campió del món. No hi ha ningú que el pugui guanyar ara mateix. Ni tan sols a Rússia.
Li agrada el futbol? Pep Guardiola és aficionat als escacs. Alguns comparen les seves estratègies amb els moviments de les peces en un tauler d’escacs.
És apassionant si fa servir els seus coneixements d’escacs en la preparació dels partits. Li pot ser d’un gran avantatge. A mi m’agrada el futbol. El 1982 vaig ser invitat al mundial d’Espanya. I el 1986 vaig veure el gol de Maradona amb la mà. Jo era a l’estadi.
Messi va repetir aquella acció fa pocs anys. Qui li agrada més dels dos?
Prefereixo Maradona, però m’agradaria que fessis constar que vaig ser molt amic de Lev Yaxin. Per mi va ser el millor porter de tots els temps. El coneixia bé. Vaig ser una de les últimes persones que el va veure abans que morís.
Vostè que ha conegut tantes persones importants, alguna l’ha sorprès especialment?
Zbigniew Brzezinski, per exemple, conseller de Seguretat Nacional dels EUA. Va escriure un llibre que es deia The Grand Chessboard [El gran tauler d’escacs]. Era antisoviètic al 150 per cent. Políticament érem completament diferents, però personalment teníem bona relació. Tinc un llibre firmat per ell, i ell, que va morir fa dos anys, en tenia de signats per mi.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.