Una setmana de traca
Pinot ajusta la general del Tour l’endemà de guanyar al Tormalet en el segon triomf d’etapa de Simon Yates en quatre dies
Primera mostra de debilitat d’Alaphilippe amb ports enllaçats, quan encara queda la trilogia alpina
Julian Alaphilippe (Deceuninck) s’ha llevat, en la segona jornada de descans del Tour, amb el mallot groc i Thomas (Ineos) a 1:35, Kruijswijk (Jumbo) a 1:47, Pinot (Groupama) a 1:50 i Bernal (Ineos) a 2:02. Ho fa, Loulou, havent lligat el seu segon triomf d’etapa aquest any i el quart després dels del 2018 –mallot de la muntanya a banda– en l’única contrarellotge individual d’aquest Tour.
Passen coses. I les que queden, amb sis etapes per acabar el Tour més obert dels darrers anys, amb dos francesos i dos corredors de l’Ineos entre els cinc primers. Sense els previsibles desenllaços a l’esprint, demà i diumenge a París, hi ha tres etapes alpines des de dijous i una de mitja muntanya amb 200 quilòmetres demà passat per regenerar les cames... Una setmana de traca, vaja.
Els Pirineus
El Tour va arribar dijous al Pirineu amb Julian Alaphilippe encara amb el mallot groc i 1:12 de marge sobre Geraint Thomas, segon. I el francès va ampliar el seu marge en la CRI abans-d’ahir al final al Tormalet fins al 2:02. El número u del rànquing de l’UCI World Tour va reforçar la seva candidatura a la general –no era ni favorit a l’inici de la dotzena etapa–, però la prova del cotó, ahir amb ports de primera categoria enllaçats i sense companys els darrers 40 quilòmetres, tornen a posar en dubte que un especialista en clàssiques –aquest 2019 va guanyar a l’esprint la Milà San Remo– i caçador de recompenses en finals explosius planti cara a equips dissenyats per al Tour i liderats per grans fondistes, com ara Thomas (o Bernal), Pinot i Kruijswijk.
Simon Yates, vencedor de la darrera Vuelta, és un dels grans triomfadors del pas del Tour al Pirineu. Descartat de la general –com després el seu bessó Adam, l’aposta del Mitchelton–, dijous superava Pello Bilbao a l’arribada i entrava en el grup d’homes amb triomf d’etapa en el Giro, la Vuelta i el Tour (98). La victòria d’ahir, entrant en una escapada de 36, dona més força a la teoria que el situa com el bo dels germans que van dir no a l’Sky.
El rei
Però si algú serà recordat pel pas del Tour al Pirineu el 2019 serà Thibaut Pinot, una de les eternes promeses del ciclisme francès. Tercer en la general i millor jove el 2014, abans-d’ahir va afegir el seu nom al llegendari Tormalet amb una victòria que no s’explica sense l’ajuda del seu company David Gaudu, que amb 22 anys hi ha dit la seva. Perquè el campió del Tour de l’Avenir el 2016 el seu darrer any amateur ha posat entre les cordes els favorits en la general quan el grup de candidats ja s’havia reduït a la mínima expressió. Absent Ineos –on és Kwiatkowski?–, Groupama ha fet saltar pels aires totes les estratègies col·lectives aquest cap de setmana. I Pinot ha rematat, és clar. El dia del Tormalet, va ser el més fort i, ahir mateix, va llançar dos atacs al Prat d’Albis en un darrer port que van coronar-lo rei del Pirineu. En el primer, va desempallegar-se dels dièsel, Thomas i Kruijswijk, que van anar fent i superaven Alaphilippe després. En el segon, va deixar enrere el mallot groc, més avesat a l’esforç intens i curt –a plat–, i, Egan Bernal va ser el darrer a claudicar a la seva força.
La nosa i el servei
Pinot va atrapar Landa al darrer port. L’alabès havia superat tots els escapats menys Simon Yates després de deixar els favorits al Mur de Paguera, segon dels tres ports de primera de la jornada. L’alabès va tenir l’ajut de Marc Soler i Andrey Amador al peu del Prat d’Albis, que ja havien ajudat –com dissabte– Nairo Quintana. I quan Landa va coincidir amb Bardet o Martin, el colombià del Movistar, el millor dels 36 fugats en la general, va tornar a fer figa. També com dissabte.
Galibier, Iseran, Val Thorens...
Nimes, des d’on va sortir la Vuelta fa dos anys, és, demà, el punt de sortida i arribada d’una etapa plana, en què els esprintadors tenen l’oportunitat de ser el primer a repetir, perquè Teunissen, Viviani, Sagan, Groenewegen i Ewan duen un triomf. L’escapada té tots els números dimecres, amb 200 quilòmetres rugosos i un sol port (3a). I dijous, la mítica localitat de la llarga distància en triatló, Embrun, té l’inici del final: 208 quilòmetres amb un port de tercera a l’inici i tres per sobre els dos mil metres, un de primera (Vars a 2.109 m amb 9,3 km) i dos de categoria especial (Izoard, a 2.360 amb 14 km i Galibier a 2.642 amb 23 km, que es corona al 189) i després tot va avall fins a l’arribada. La segona entrega alpina té 126,5 km, però acaba a Tignes (1a, a 2.089 m) i passa per Iseran, a 2.770 m (HC i bonificació). La trilogia, i el Tour, es tanca a més de 2.300m, a Val Thorens (33 km d’ascensió, HC) i després de 130 quilòmetres des d’Alvertbille amb un primera i un segona davant. Mareja.
Notícies
Dimarts,21 maig 2024