ESTHER GUERRERO
ATLETA DEL NEW BALANCE
“La lluita és psicològica”
“El club i l’Ajuntament s’han portat molt bé amb mi”
“No sé si seran a l’agost, al novembre o el 2021, però sí que es faran. I si no s’ha decidit ajornar-los és perquè el que està passant aquí no passa a tot el món”
Empàtica
“Hi ha gent que s’està quedant sense l’oportunitat de demostrar que pot competir en uns Jocs. Gent que encara no ha fet el salt i que segurament es quedarà sense els objectius. Als que estem més consolidats no és que ens vagi a favor, ni de bon tros, perquè segurament tenim objectius més ambiciosos, però no hi arribarem tal com voldríem i, a més, són cada quatre anys i si perdem una oportunitat ens en queden molt poques”, assegura Guerrero, en un exercici d’empatia que demostra la seva qualitat humana i, també, com ha hagut de lluitar per arribar a competir en l’àmbit internacional. Dinovena en el darrer mundial, la tardor passada a Doha, s’entrena a casa gràcies al material que li han cedit el seu club (CN Banyoles) i l’Ajuntament de la capital del Pla de l’Estany. En espera de notícies: “Quan es decideixi què es fa amb els Jocs, tot i que es diu que no es mouran i jo ho trobo molt estrany, ens organitzarem tots i veurem què passa.”
Tampoc sabem per a què entrenem: tothom diu que hi haurà els Jocs, però hi ha certes coses que no puc fer
El que ens fa ballar a tots el cap són els Jocs. I aquest neguit el tindrem fins al dia que es decideixi què es fa
Hi ha gent que s’està entrenant a Sud-àfrica i ho està fent perfectament. Igual que als Estats Units o a Austràlia
La situació excepcional que viu el país afecta, també, esportistes que esperaven aquest 2020 amb candeletes per competir en els Jocs. És el cas d’Esther Guerrero (Banyoles, 1990), que després del debut el 2016 a Rio en els 800 enfocava la cita japonesa amb més ambició, en els 1.500. “Hi ha un sistema de rànquing que s’havia de tancar el 29 de juny. Hi entren les 45 millors i acabada la pista coberta soc la 27”, explica la banyolina, que viu amb incertesa els primers dies a casa, on té un petit lloc per córrer.
Primer de tot, com es troba?
Bé, bé [riu]. Divendres, que vam saber que es prendrien mesures, i sobretot des de dissabte, tant el club com l’Ajuntament es van posar en contacte amb mi per ajudar-me en el que fos possible. El Club Natació Banyoles està tancat des de divendres i aquest cap de setmana m’he quedat a casa. Crec que serà una batalla sobretot psicològica, no poder-me entrenar amb normalitat. A mi el club m’ha deixat una cinta i m’han dut el gimnàs a casa, s’han portat molt bé amb mi.
És alguna cosa...
Tinc un lloc per córrer, jo sola. Serà una lluita molt psicològica: no sé quan podré competir.
Sola, per això.
Les condicions no són les millors, és clar. Entrenar-te sola no és el mateix que si vas acompanyada; tampoc estic en una pista d’atletisme i em canvia tot el plantejament que pogués tenir. A banda que tampoc sabem per a què entrenem: tothom diu que hi haurà els Jocs, però jo ja sé que hi ha certes coses que no puc fer. Una cosa és córrer en un petit espai i mantenir-te, i una altra entrenar-te. La setmana que ve marxava a fer una estada en altura d’un mes a Sierra Nevada, que amb el centre d’alt rendiment tancat...
Els tipus d’entrenaments que fan, a més, tenen una planificació molt pautada en el temps.
En Joan [Lleonart, el seu entrenador] s’hi haurà de trencar el cap. Hem de buscar un punt de forma que no sabem per a quan ha de ser, i encara ara, que feia dues setmanes que havia tornat a començar des de la pista coberta. Ens havien anul·lat el mundial a la Xina i més o menys estem fent volum. I com que no hi ha competicions, al final es tracta d’anar sumant perquè, quan n’hi hagi, ens puguem entrenar bé. Serà un caos, quan ens diguin que d’aquí a dues setmanes comencen i hi ha un preolímpic.
Van a les palpentes, gairebé?
Sí que ens han dit que ens aniran informant i que segurament tot canviarà. El sistema de classificació ha de variar, tant sí com no. El 29 de juny s’acaba el termini per fer les mínimes i tampoc sabem si podrem competir, abans. Ho torno a dir, el factor psicològic serà molt important. Perquè he fet dos entrenaments a casa, a la cinta, i serà molt dur.
Mai és un bon moment per a això, però en el seu cas havia començat l’any millorant dos cops la seva marca en 1.500.
Això afecta a tothom. A mi com a esportista i a l’altra gent en el seu àmbit laboral o les persones que tenien projectes. Nosaltres al final l’únic que podem fer és seguir, amb les sessions d’entrenament que pugui i, quan sigui possible, aprofitar que serà un any molt estrany i es competirà molt poc. I hem de veure quines mesures s’apliquen de cara a la temporada que ve, que, al final, també forma part de la nostra feina això.
Si saben que el mundial de pista coberta és l’any que ve...
El que sí que sabem és que a la Xina el mundial de pista coberta ja serà l’hivern que ve. I d’objectius a llarg termini sí que en tenim, per a l’any que ve, que esperem que sigui normal. El que ens fa ballar a tots el cap són els Jocs. I aquest neguit el tindrem fins al dia que es decideixi què es fa. Perquè si ara diuen que sí que es fan jo ja gairebé hi estic classificada, he fet tota la feina i tinc una seguretat que molta altra gent no té. No sé si seran a l’agost, al novembre o el 2021, però sí que sé que es faran.
Bé, a l’hora de la veritat hauran estat totes igual, no?
Hi ha gent que s’està entrenant a Sud-àfrica i ho està fent perfectament. Igual que als Estats Units. Estarem igual els que estem a les zones afectades i competirem amb gent que sí que s’ha pogut entrenar bé, a Austràlia, Oceania. No sé què passarà però sí que si no s’ha decidit ajornar-los encara, o suspendre’ls, és perquè el que està passant aquí ara mateix no passa a tot el món. Ens hi haurem d’adaptar, i ja està [riu].
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
