Hi soc des del 1983 fent alguna funció, i la veritat és que una cosa així no havia passat mai, però som un reflex del que està passant a la societat. És una situació realment estranya per a nosaltres. Hem passat de demanar al públic que sobretot vingués a veure les sortides i les arribades a demanar si us plau que ningú no s’hi acosti i que segueixi la Volta a través de la televisió, la ràdio, la xarxa i els mitjans escrits. Hem passat d’un extrem a l’altre, però el més important és que es faci i gràcies a Déu que es pugui fer, perquè tal com està tot...

Sincerament, no. Tots els indicadors que teníem anaven pel bon camí, però al final depeníem també de la situació general.

El protocol que apliquem està basat en el que ja té l’UCI i en el del Tour l’any passat. Està restringit l’accés a les sortides i les arribades, i els equips viuran encapsulats als seus hotels amb mesures de precaució extremes. Absolutament tothom ha hagut de venir amb una PCR negativa, des dels corredors fins als voluntaris, passant per les empreses que hem subcontractat.

No està escrit en el reglament i, en un cas així, serà l’equip el que decideixi què fa.

Hi haurà més vigilància, però confiem sobretot en la responsabilitat del públic. Als pobles i als ports la gent podrà veure la cursa sempre que compleixi les mateixes mesures que tenim arreu, o sigui, mascareta i distància de seguretat.

Hi haurà dues hores d’etapa en directe cada dia i les imatges arriben fins a 190 països. S’ha reforçat molt el tema de les xarxes socials perquè el públic no es perdi res d’aquesta edició de la Volta si la segueix des de casa.

Si agafem la història de la Volta, veurem que sempre hem passat moltes dificultats per tirar-la endavant. També en certa manera aquesta és la grandesa de la Volta, que està feta per un grup d’amics i voluntaris, i per això també hem passat penúries durant molts anys. Cada any ens n’anem sortint i sempre dic una cosa: no devem res a ningú, en podem estar orgullosos. És veritat que ha arribat un moment en què ens hem de plantejar algunes situacions i hem de ser capaços de professionalitzar alguns àmbits de la prova, però això seria motiu per a una altra entrevista.

No directament, però al seu costat hi hem sortit guanyant clarament. El tema de la televisió és espectacular i hem canviat molt també la imatge física de les sortides i les arribades, però hem de continuar treballant en aquesta línia, no perquè el conveni ens ho exigeixi, sinó perquès som conscients que el camí és aquest.

Sobretot que la lluita per la general serà molt disputada i compta que l’últim dia a Barcelona tenim les pujades al castell de Montjuïc. No crec que la victòria estigui decidida en l’última etapa, i tant de bo que no, pel bé de l’espectacle. També sembla que les etapes de muntanya al Pirineu es podran fer. Farà fred, però no hi haurà neu.

Públicament no puc dir que n’estimo més un que un altre. En els últims anys ja hem tingut participacions impressionants i em miro fredament la lluita entre els millors, però és cert que hi ha ciclistes amb qui, amb els anys, he acabat tenint una gran relació i estima personal.

Exacte. S’ha acabat aquella idea que molts ciclistes venen a preparar el Tour o el que sigui. També venen a guanyar. Ho estem veient. Hi ha un canvi generalitzat que també s’està notant en la manera de córrer.

Volen marcar territori des del principi i això és bo per a l’espectador, per a l’organitzador i per al ciclisme. No hi ha el domini d’un sol equip, que això havia passat, sinó que definitivament tot està més obert en totes les curses.

Necessitem empreses com aquesta. Si no, el problema és ben conegut: els joves, si no veuen cap sortida, es desil·lusionen, perquè s’han entrenat tota la vida per arribar a ser professionals.

La sortida serà a Sant Feliu de Guíxols i tenim altres contactes fets, però de moment tenim el cap posat en aquesta Volta.