Tot en ordre

Després de passar per Montmeló quedava un petit al·licient, l’alt del Collet, a uns 15 km de l’arribada, però aquesta vegada Sagan i els seus companys no estaven per orgues. Baixant, un dels ciclistes amb un motor més poderós, Rémi Cavagna (Deceuninck-Quick Step), va buscar la meta en solitari aprofitant una tècnica i una potència a l’abast només dels escollits, però ni tan sols ell va poder trencar la disciplina en un grup en què altres equips amb velocistes van començar a pedalar de valent. Fins i tot l’Ineos, per evitar qualsevol sorpresa, es va col·locar al capdavant quan va veure que la meta s’aprovava per evitar cap incident que posés en perill el seu preuat triplet.

Ja en ple esprint, en el darrer quilòmetre, Juanjo Lobato (Euskadi) va mirar d’aprofitar una rotonda per agafar uns metres d’avantatge, però la bacanal per als velocistes estava servida sobre la taula. Sagan, amb problemes de col·locació, va quedar momentàniament encapsulat entre els seus rivals, però no li va costar fer un segon esforç per remuntar i passar pel mig com un avió. L’esforç, això sí, va tenir un preu, ja que no va tenir esma d’alçar els braços sota la pancarta i celebrar la victòria com sol fer.

Sagan, que avui a Montjuïc s’ho mirarà des de la barrera, afrontarà les clàssiques del nord, sobretot la volta a Flandes, amb més força i una nova dosi d’optimisme. Necessitarà les dues coses davant l’amenaça de Van der Poel i Van Aert.