La cursa ja és per ser el segon
Triomf èpic de Ben O’Connor (Ag2r) en l’etapa que tanca els Alpsal Tour, marcada pel fred i la pluja, que el deixa a 2:01 de Tadej Pogacar
El líder amplia l’avantatge amb un contraatac quan els Ineos forçaven el ritme al pilot
Ben O’Connor (Ag2r) és el gran triomfador de la segona etapa del Tour als Alps, amb un triomf en solitari que el dispara fins al segon lloc en la general, després d’haver rodat com a primer de manera virtual. L’australià és, de fet, el líder de la cursa que començava abans-d’ahir amb l’exhibició de Tadej Pogacar. El premi: ser segon a París a la dreta de l’eslovè, que com qui no vol la cosa ahir ampliava el seu marge al que queda de candidats a discutir-li el triomf per un atac dels Ineos –Castroviejo, Thomas i Carapaz–, que volien castigar la resta d’homes que estan entre els deu primers, segons apuntava el rodador de Getxo a l’arribada.
Merescut
Pluja des de l’inici, molt fred i els esforços acumulats en l’etapa més llarga, divendres, i la primera als Alps, dissabte. Uns ingredients que amb el sobreesforç amb final a Tignes fan més que merescut el dia de descans, avui. Fins i tot ho serà demà, amb un final per a esprintadors i amb la mirada a la doble ascensió al mont Ventor, aquest dimecres. Quedaran els Pirineus amb l’etapa andorrana i la darrera cronometrada. I només un accident pot apartar Pogacar del seu segon passeig triomfal als Camps Elisis, el primer en ple estiu.
L’etapa d’ahir començava, com la resta fins ara, amb molts equips disposats a intentar-ho.
La collada de Saisies (1a) era un caramel i Julian Alaphilippe (Deceuninck) liderava un primer intent de fuga, de sis, que acabaria amb quaranta homes. Guillaume Martin (Cofidis), dotzè a 7:28, Ben O’Connor (Ag2r), catorzè a 8:13, i Poels, quinzè a 8:51, eren els que més a prop estaven de Pogacar.
Poels, Quintana, Woods, Higuita i O’Connor es consolidaven al davant i, al darrere, Wout van Aert (Jumbo) feia adeu amb la mà a la càmera de televisió quan es despenjava del pilot –quedaven trenta unitats– pel ritme que imposaven els UAE. S’acomiadava, el campió belga, de les seves possibilitats en la general –començava segon a 1:48 i acabava 20è a 27:23.
Eliminació
Nairo guanyava la pugna a Woods en la lluita per coronar Pré (HC) en primer lloc i situar-se líder en la muntanya. Higuita, Woods i O’Connor el seguien i, els dos colombians, s’ajuntaven mentre la diferència amb Tadej Pogacar –Alaphilippe era neutralitzat i s’aturava per abrigar-se– arribava als 8. L’australià, pacient, caçava Quintana i Higuita i s’arribava a situar líder virtual de la general. Ben O’Connor tornava a cedir en la baixada, però en l’aproximació al darrer ascens contactava de nou amb els que semblaven haver-se repartit el pastís (muntanya i etapa) i, després, castigava Quintana deixant-lo enrere a 21,6 quilòmetres. A 17,3, també deixava Higuita per fer-los en solitari. El moviment de l’Ineos va servir per prendre el relleu als gregaris de l’UAE. Després, Pogacar contraatacava Carapaz i ampliava el marge mig minut.
Set fora de control. Roglic i Van der Poel ni surten
El campió olímpic a Río, Greg van Avermaet (Ag2r), era l’últim a travessar la línia d’arribada dins el temps. Ho feia a 37:15 del seu company d’equip, en 165è lloc i en un grup que continua en cursa per cinc segons. Set –Demare, Guarnieri, Delaplace, De Bod, Dlamini, Vliegen i Coquard– en quedaven fora, entre llàgrimes. Com les de Mark Cavendish, emocionat per poder continuar gràcies a la inestimable tasca de Declerq i Morkov (Deceuninck).
Primoz Roglic (Jumbo) ja no va sortir per les lesions que arrossegava des d’avui fa una setmana, en la tercera etapa. El líder del Tour fins al penúltim dia l’any passat havia estat l’antepenúltim dissabte, a més de 35 minuts de l’home que el va deixar sense triomf quan més a prop hi estava. Tampoc va sortir Mathieu van der Poel (Alpecin). El motiu del neerlandès és preparar la cita olímpica, en la qual competirà en BTT. Van der Poel debutava en la cursa, i en el segon dia, amb el triomf d’etapa al Mur de Bretanya, se situava líder, una fita que ja havia aconseguit el seu progenitor Adri –és el primer cas en 108 edicions que pare i fill porten el groc– i que sempre s’havia resistit al seu avi, Raymond Poulidor.
