El seu moment

El neerlandès va imposar la seva experiència quan anava en una escapada en què Guillaume Martin (Cofidis) acabaria sent el triomfador del dia pel que fa a la general, perquè n’era el millor –novè– a 9:29 de Pogacar i acabaria segon, a 4:04. Mollema va rodar els 40 últims quilòmetres en solitari, després d’un moviment que va fer acabant un descens en el qual Michael Woods (Israel) va caure quan anava al davant i va perdre contacte amb la resta de fugats. L’esforç del canadenc per contactar de nou va acabar amb el guanyador d’etapa agafant el primer mig minut i, la resta d’escapats –Martin a banda–, sense iniciativa. Un cas similar al del pilot, amb l’UAE assumint tot l’esforç i reservant energies per a la lluita per ser segon o tercer.

L’altre beneficiat en la general va ser Mattia Cattaneo (Deceuninck), que va pujar de l’onzè al novè, seguit de Chavito, que és dotzè i amb quatre etapes als Pirineus i la possibilitat d’acabar entre els deu primers pot ser un dels animadors de la cursa.

Els punts

Woods va igualar Nairo Quintana (Arkéa) al capdavant de la muntanya en el tercer dels cinc ports, tres de segona i un de tercera; perquè el colombià s’havia quedat al pilot. La fuga no es faria fins que quedaven menys de cent quilòmetres i tots els intents se’n van anar en orris, castigant les cames dels protagonistes, això sí. I és que ja feia dues setmanes de la primera etapa i els corredors acumulen 2.400 quilòmetres d’estrès. La primera entrega, avui entre la Cerdanya i Andorra, també determinarà el grau de fatiga dels ja menys de 150 corredors que queden dels 184 que van començar. Dels quatre dies dos acaben en alt: dimecres Portet (HC) després d’Azet (1a) i el Pèira Sorda (1a) i dijous el Tormalet (HC) i Luz Ardiden (HC). Dimarts serà per als escapats però compte avui: Envalira (2.400 m) després del Pimorent –el sentit contrari a la mítica Tres Nacions– i Beixalís per afrontar un vertiginós, tècnic i també perillós descens fins al nucli d’Andorra la Vella.