CICLISME / VOLTA A CATALUNYA
La ciutat de Dumoulin
El francès repeteix en un altre esprint el triomf del 2010
Xavi Tondo encara va tenir temps d'enfilar-se al sisè lloc
Barcelona no va ser París en la tradicional i espectacular arribada del Tour de França el juliol, però Déu n'hi do. L'arribada al pla de Palau va despertar l'expectació de molta gent, aficionada o no al ciclisme, que es va desplaçar a la zona del circuit urbà per l'atracció de Contador o simplement per veure un bon espectacle esportiu. Res a veure, però, amb la bogeria que va provocar l'arribada del Tour a la capital catalana el 2009.
Tots aquells que van acostar-se a l'arribada van gaudir d'un llarguíssim esprint, des del passeig Colom fins a l'estació de França, que va coronar el petit emperador francès Samuel Dumoulin (Cofidis), dominador de l'etapa de l'any passat amb arribada a Montjuïc i vencedor també a Tarragona dimecres passat. El ciclista, que es vanta sovint de la seva alçada (1m57), se'n torna cap a casa, doncs, com un dels homes més feliços del pilot, amb dues etapes a la butxaca, el doble de les guanyades en tota la temporada.
El Movistar, com a Mollet el dissabte, va preparar l'arribada per a José Joaquín Rojas. La llarga recta final era idònia per a les seves característiques. A l'hora d'afrontar el duel final amb Dumoulin li van faltar força a les cames. El segon classificat va ser, de manera sorprenent, el colombià Rigoberto Urán (Sky), que tot i que només lluitava per no perdre, per punts, la seva cinquena posició en la general gairebé obté una inesperada victòria tenint en compte que és un escalador clàssic de l'escola colombiana.
Probablement una contrarellotge final, en la mateixa zona, hauria cridat més l'atenció en l'aspecte esportiu i segur que l'organització n'ha pres nota per al 2012. El circuit per la ciutat, d'uns cinc quilòmetres, tenia algun revolt perillós, per culpa de l'aigua, sobretot baixant de Montjuïc. El basc Xabier Zandio (Sky), líder de l'últim grup d'escapats, va ser el primer de puntuar a la muntanya olímpica. La velocitat del pilot va ser tan alta que molts van decidir no seguir el ritme dels equips amb velocistes perquè van considerar que era massa perillós.
Al final, ningú va prendre mal tot i que anant cap a Barcelona, quan plovia, als primers quilòmetres sí que hi va haver una caiguda que va partir el pilot en dues parts i va provocar certs nervis sobretot perquè Michele Scarponi i Ivan Basso hi van estar implicats. Finalment tothom es va agrupar. Entre els molts ciclistes que van intentar l'escapada hi va haver Josep Jufré (Astana), que per primer cop es va deixar veure al capdavant.
La general es mou.
El català es va beneficiar de l'abandonament de Levi Leipheimer i en la recta final va tenir més perícia que Ivan Basso i, per punts, també va avançar l'últim guanyador del Giro. Això li donarà més punts en el rànquing mundial i més confiança de cara els seus propers objectius, el primer de tots, la volta al País Basc. Una mostra del nivell d'exigència de la Volta ha estat la posició de Cadel Evans, vuitè. L'excampió del món havia arribat a Catalunya després de guanyar i mostrar un nivell espectacular en una de les grans voltes d'una setmana a Itàlia, la Tirrena-Adriàtica.