En el Barça ningú dubta de la qualitat de Jesper Noddesbo. Un pivot amb virtuts extraordinàries per atacar, capaç de córrer al contraatac i de marcar de rosques impossibles, però amb massa llacunes defensives. Així se'l va definir la temporada passada, quan el danès va deixar d'entrar en l'equip durant moltes setmanes. Gairebé en l'ostracisme (fins i tot es va quedar fora de la convocatòria diverses vegades), la seva marxa semblava un fet irremissible. «Però aquí estic, i molt content», respon, amb un sincer somriure. «Vaig tenir una mica de sort», revela. «Vaig entrar en l'equip i vaig jugar molt per la lesió dels companys, i crec que vaig aprofitar l'oportunitat», afegeix satisfet. «En el nostre sistema és imprescindible que el pivot defensi», remarca el tècnic, Xavi Pascual. «Quan va corregir això i va començar a aplicar-se al darrere va tornar a entrar en la rotació», continua.

Aquell rendiment, especialment destacat en el títol de copa de fa un any a Antequera, va convèncer el club per oferir-li la renovació. Però aquells dies en terres andaluses, Noddesbo tenia clar que tornaria al seu país. «Ho tenia tot quasi arreglat amb el Kolding, però no hi havia res firmat perquè en aquell moment el Kolding tenia problemes de diners», explica. Una firma que es va endarrerir i, afortunadament, no es va estampar. Els partits van anar passant, i el danès va continuar jugant. Primer va arribar el títol de copa, i més tard, la final four de Colònia, a Alemanya. «Jugant la final four em vaig adonar que el meu temps a Barcelona no s'havia acabat», relata. «El meu objectiu és guanyar la Champions, i aquí tinc possibilitats de lluitar cada any per aquest títol», recalca, afegint la lliga Asobal entre els trofeus que li faria il·lusió conquerir. «Està ben encaminada, però encara ens queden partits difícils», raona. De la lliga de campions, tot i els quarts contra el Kiel, Noddesbo, de 30 anys, contagia optimisme: «Hem fet bons resultats contra ells i ara veig l'equip amb confiança, crec que tenim possibilitats».

Ell, com els seus companys, serà una peça clau per doblegar l'engranatge del bloc alemany. «En atac és el que està jugant més», reconeix Pascual, que utilitza el francès Sorhaindo, un dels fitxatges d'aquest curs, més en defensa, tot i la seva polivalència, igual que la del xilè Oneto, que últimament torna a la rotació. Precisament Sorhaindo va afegir competència al danès. «Quan vaig renovar ja sabia que venia en Cèdric», puntualitza un jugador conscient de les dificultats de l'entrenador –«és difícil mantenir-nos tots a un gran nivell i tenir un bon vestidor», comenta– i dels avantatges d'una plantilla àmplia –«si hem de guanyar títols, és aprofitant l'esforç de tothom», diu. Una mentalitat que li ha de permetre pujar un altre esglaó. «Encara pot ser més bo del que és», certifica Pascual, que no dubta a situar-lo entre «els dos o tres millors pivots del món». «Per ser-ho li falta donar un petit pas endavant, només que sigui més regular perquè quan està bé és un jugador espectacular», segella.

Per Noddesbo, tot gira al voltant d'un somni: guanyar algun dia la lliga de campions.