La Volta arriba a Valls. Som molts els corredors que identifiquem la capital de l'Alt Camp amb el Xavi Tondo. És inevitable. Recordo quan la Vuelta a Espanya hi va passar el setembre del 2010 i la ciutat li va retre un homenatge increïble. Amics, familiars i conciutadans el van sortir a animar, i una de les colles castelleres li va dedicar un castell. Aleshores, em vaig acostar al seu costat, i mentre rodàvem, li vaig dir: “Carai, quina rebuda.” Però encara no ho havíem vist tot. Just en el següent revolt es va alçar un pilar en honor seu. Brutal.

El Xavi era i encara és una persona estimada. S'ho va guanyar amb la seva personalitat, sempre alegre. Li agradava córrer, rodar amb bici, entrenar-se en general, i sempre tenia ganes de treballar. El millor és que, en dies que et costava pujar a la bici, era capaç de transmetre't i encomanar-te aquesta voluntat de treball. De vegades solíem entrenar-nos plegats. I en una de les últimes vegades que ho vam fer, al Montseny, va pujar Santa Fe molt fort, mentre la resta hi vam arribar desfets.

La seva pèrdua és irreparable. Però el millor és el llegat que n'ha quedat. Els seus valors els han recollit la Marxa 100% Tondo, el club ciclista que porta el seu nom i que treballa la base a través del campus, i el llibre que es presenta avui.