Campionat del món de futbol
2010
Fer història copiant el Barça
Determinants · La glòria de Sud-àfrica va arribar amb un mínim de cinc catalans sempre a l'onze titular de Del Bosque: Piqué, Puyol, Capdevila, Busquets i Xavi inspirat · El gol de la final d'Iniesta contra Holanda a l'últim instant neix d'una assistència de Cesc
Títol amb els catalans marcant diferències. I dedicatòria a Daniel Jarque, però no amb la samarreta que voldríem
No cal anar gaire enrere en la història per lligar la selecció espanyola de futbol al fracàs, als acudits vinculats a la incapacitat per passar del creuament dels quarts de final. Dels grans aires, de les ínfules d'éssers invencibles que tornaven amb la cua entre cames de forma infatigable. Però ja no, s'ha capgirat la tendència com un mitjó i el combinat estatal ha estat el primer a encadenar tres victòries consecutives amb l'Eurocopa 2008, el mundial 2010 i l'Eurocopa 2012. Són l'enveja del món, per resultats i per estil. I la base és evident: una còpia de l'estil Barça, que hi aporta la base de jugadors. Amb el model que triomfa a Catalunya, Espanya treu pit, mentre s'assegura als despatxos que res canviï.
Espanya encapçala el moviment per vetar l'entrada de Gibraltar a la FIFA. Un petit tros de terra de propietat anglesa de menys de set quilòmetres quadrats de superfície ha aconseguit el permís per participar en competicions internacionals, si bé no és definitiu. Per què? Per l'oposició de diferents països, encapçalats pel govern espanyol, que ha admès públicament que farà “tot el possible” per impedir veure els gibraltarenys jugant a futbol contra ningú si no és un amistós. Una cançó prou coneguda a Catalunya, ja que veient què fan amb els qui són tan petits no cal tenir gaire imaginació per intuir què fan quan als catalans se'ls ocorre demanar poder disputar competicions de seleccions, així que toca seguir les grans cites per televisió. I a partir d'aquí fer volar la ment pensant què passaria si les traves s'esvaïssin. La base ja hi és, només cal mirar l'equip de Vicente Del Bosque, i els resultats evidencien que si el somni es fes realitat, els catalans tindrien molt a dir-hi, situats entre els candidats.
La categoria humana
En el trio de victòries històric, que no té precedents al món, Espanya ha utilitzat una base catalana, fos per nacionalitat o per formació. Xavi és l'esperit, la font d'inspiració, l'eix que mou l'equip; un jugador únic, amb una visió de joc i una velocitat de moviments únic. I Busquets li guarda les espatlles. Del perfum de la Masia en surt la màgia d'Iniesta, autor del gol que va comportar el títol a Sud-àfrica 2010 a la pròrroga contra Holanda. De la categoria humana en parla el gest de dedicar la diana a un català tan enyorat com Daniel Jarque.
Així, el número set és un número màgic, que es repeteix cada cop que Espanya treu pit en futbol. Centrem-nos en la gran gesta, en el primer mundial de la història d'Espanya, que va tenir set catalans. Excepte Víctor Valdés, suplent d'Iker Casillas però que dimarts a França va evidenciar que podria ser titular, tots van tenir protagonisme. Si un equip es construeix des del darrere, Piqué, Puyol i Capdevila formaven la línia defensiva amb Ramos, tenint Busquets per davant. Xavi exerceix sempre de cervell, liderant l'organització del joc, i Cesc passa a tenir un paper que es mou entre fer de revulsiu o exercir de fals nou, quan Del Bosque no fa cap esforç per dissimular la mimetització de l'estil Barça.
La cita de Sud-àfrica, com li acostuma a passar a l'actual seleccionador estatal, va tenir una arrencada complicada. La pressió de ser favorit, els nervis de l'estrena o vés a saber ben bé què, però el debut va comportar la derrota amb Suïssa. 0-1 i de seguida els acomplexats habituals exigint que s'acabés amb l'estil de joc que havia dut els blaugrana a ser l'enveja del món... i al combinat estatal a seguir-los l'estela. Cinc catalans a l'onze, com en tot el mundial, i l'aparició de Pedro com a revulsiu no van impedir la desfeta, així que en el segon partit contra la dèbil Hondures hi va haver un canvi de sistema, ara amb dos puntes. Doblet de Villa per jugar-se-la contra Xile, en què ni els gols ràpids de l'asturià, acabat de fitxar pel Barça, i el blaugrana Iniesta, ni l'expulsió d'un rival a l'inici del segon temps van impedir una dosi de patiment a les files estatals, malgrat el debut de Cesc.
El gol de Puyol
El primer creuament va ser contra Portugal, amb l'amenaça de Cristiano Ronaldo, anul·lat totalment pel marcatge de Puyol i Piqué, que van desesperar l'estrella del Madrid. De nou un gol de Villa va ser suficient perquè Espanya, amb cinc catalans, Iniesta i Pedro a l'onze titular trenqués la malastrugança dels creuaments. Faltava el següent escull, els quarts, amb Paraguai al davant. El joc amb dos puntes no funcionava, així que amb el marcador sense moure's –tot i que els dos combinats van disposar d'un penal–, Del Bosque va recórrer a Cesc i més tard a Pedro per buscar la classificació i el canari format al Barça seria decisiu escapolint-se de la defensa rival. El pal va rebutjar la rematada de l'extrem i Villa atent feia l'1-0.
Els gols en el tram final van convertir-se en norma. En la semifinal contra Alemanya, Puyol s'elevava per sobre la resta per fer el gol. I en la final amb Holanda, els cinc catalans habituals, més Pedro i Iniesta. Cesc va exercir de revulsiu en entrar a tres minuts del final i en l'últim instant assistir Iniesta en el gol de la victòria, del títol mundial. El primer d'Espanya. Amb els catalans marcant diferències, igual que els espanyols formats al Barça. I amb dedicatòria a Jarque. La glòria catalana, però no amb la samarreta que voldríem.
Sempre desconfiant del mètode guanyador
Això d'encadenar títols però que es digui que copien el Barça provoca mals de panxa continuats al llarg d'Espanya, així que quan arriba el primer resultat negatiu ja malparlen i es queixen que el tiqui-taca avorreix. Fins al següent partit, que comporta victòria i de nou tot són elogis. Un bipolarisme de difícil comprensió, tot per no reconèixer la font d'inspiració. Es va veure després de la derrota contra Suïssa en el mundial, en la mala arrencada en l'Eurocopa 2012 o fa dos dies amb els empats contra França i Finlàndia. Triomf a Saint-Denis i tot s'oblida de nou. La paranoia arriba a l'extrem de pretendre que Guardiola es va fixar en Vicente del Bosque per construir el Barça dels sis títols.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Diumenge,28 abril 2024