Esport i política

Plataforma mundial

Política esportiva. El col·lectiu La Natació Catalana per la Independència es va presentar ahir per treballar per l'estat propi i aprofitar el campionat del món com a altaveu

Els esdeveniments esportius d'alt nivell que se celebren a Barcelona solen ser una plataforma extraordinària perquè el món esportiu català projecti les seves reivindicacions arreu del món. En el context dels Jocs Olímpics del 1992, el Comitè Olímpic Català, entre altres organismes, va reclamar el dret al reconeixement i a competir internacionalment. Ahir, el col·lectiu La Natació Catalana per la Independència, constituït fa dos mesos i que té gairebé 750 adherits, es va presentar en societat a l'INEFC, a escassos metres del Palau Sant Jordi, on avui s'inauguraran els campionats del món de natació, en els quals Catalunya tindrà un protagonisme important, encara que camuflat en la delegació espanyola, com va explicar el director esportiu del CN Mataró, Joan Masriera, un dels impulsors del col·lectiu, que ha rebut l'empara de l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. “Hem de desemmascarar els èxits d'Espanya”, va manifestar Masriera.

Durant l'acte, al qual van assistir unes 350 persones, entre les quals exesportistes olímpics, es va llegir un manifest que especificava que “molts esportistes no han pogut firmar-lo ni ser-hi presents per evitar que la seva activitat esportiva professional se'n vegi ressentida”. Entre els presents hi havia el fins ara capità del CN Mataró, Jordi Garcia, que la primavera del 2006 va patir en carn pròpia les conseqüències d'expressar els seus sentiments. El jugador va manifestar en una entrevista en una publicació local la satisfacció de ser convocat amb Espanya, perquè li permetia competir al més alt nivell, però que jugar amb Espanya no seria mai tan emotiu com fer-ho amb Catalunya. Les seves paraules van arribar a la Federació Espanyola de Natació, que li va demanar explicacions. “Quan jugues en un equip, sigui el que sigui, t'entregues al màxim, però no és normal que no et deixin expressar els teus sentiments, que cadascú té els seus”, recordava ahir el waterpolista maresmenc. El quatre vegades olímpic Sergi Pedrerol va reconèixer que per a un esportista, que s'hi juga el pa, no és fàcil prendre partit, a causa de les represàlies.

Aquesta falta de llibertat dels esportistes en actiu a l'hora de mostrar els sentiments –que es va escenificar amb l'aparició d'un jugador de waterpolo amb una màscara– fa que la majoria dels que han donat suport a la iniciativa siguin exesportistes. Tot i això, entre els signants hi ha professionals en actiu, com ara la nedadora olímpica a Londres Clàudia Dasca, els waterpolistes Dani Sulla i Sergi Mora, el tècnic del CN Sabadell Nani Guiu i l'àrbitre Jaume Teixidó, entre d'altres.

Entre els exesportistes hi ha, per exemple, Montserrat Ferraro, saltadora del CN Montjuïc, que va explicar que va quedar fora d'una convocatòria per a uns Jocs incomprensiblement: “Vaig quedar tercera d'Espanya i als Jocs hi van anar les dues primeres i la quarta.” Com a anècdota graciosa, Elisenda Pérez, nedadora olímpica a Barcelona, va explicar que en els Jocs del Mediterrani del 1991, es va desmaiar just després de ser proclamada campiona dels 400 m estils, i “vaig sentir l'himne del país que no em representa des de la llitera.”

Cadena humana

El col·lectiu estarà present durant el mundial a l'estand del Consell Català de l'Esport, on exposarà els motius de la reivindicació als estrangers. I el 28 de juliol ha convocat una cadena humana a l'avinguda de l'Estadi davant de les piscines Picornell (20.00h).

El manifest (http://natacioindependencia.wordpress.com)

1

Tots els sotasignats i convocants d'aquest acte, així com molts que no han pogut firmar-lo ni ser-hi presents per evitar que la seva activitat esportiva professional se'n vegi ressentida, tots, en conjunt, part activa i present de la natació, del waterpolo, de la sincronitzada, dels salts, les aigües obertes i els màsters, volem manifestar que no som aliens als problemes i als canvis socials i polítics que viu Catalunya, i que tenim la voluntat de posar-hi el nostre gra de sorra per trobar solucions.

2

Avui, l'esport català, i la natació en concret, pateix la crisi econòmica i política que viu el país i, davant del procés de canvi que vivim, no pot estar-ne al marge. La natació té problemes per la falta de capacitat de finançament, i els nostres recursos econòmics no es corresponen amb els èxits i el potencial organitzatiu i esportiu demostrats.

3

L'escassa capacitat de finançament i de recursos de l'actual natació catalana en relació amb el nom i els èxits assolits obeeix únicament a la manca de poder polític, i resulta escandalosa quan es compara amb la de qualsevol estat independent. La natació catalana no pot tancar els ulls al dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros respecte a l'Estat espanyol, que espolia els catalans any rere any. No podem perquè ens afecta exactament com a tothom.

4

La natació catalana no se'n pot sortir amb l'èxit que mereix si Catalunya no esdevé un estat independent. La natació ha d'empènyer cap a la independència perquè és la via més ràpida per poder ser i créixer com volem, perquè volem gaudir de la normalitat pròpia de les nacions que són estats reconeguts amb totes les seves conseqüències i perquè tot indica que tenir un estat propi es traduirà en beneficis importants per les seves repercussions sobre l'esport i el país, tant d'ordre econòmic com sentimental.

5

El que s'inaugura demà és el segon mundial de natació que se celebra a Catalunya en només 10 anys. Catalunya hi ha posat l'esforç i els diners, especialment en el d'aquesta edició, en què l'Ajuntament de Barcelona suportarà el gruix de la despesa; en canvi, el nom i els èxits esportius són per a la federació espanyola i per a l'Estat espanyol. Volem que aquest sigui l'últim mundial de natació en què Catalunya no hi participa amb la normalitat que ho fan moltes altres nacions.

6

Finalment, cridem tothom, aficionats, esportistes i entitats, a adherir-se a aquesta crida de la natació catalana en favor d'un estat propi per a Catalunya, amb el benentès que serà l'eina més eficaç que ens permetrà sentir reconeguda la nostra identitat nacional i poder trobar les nostres pròpies solucions als problemes d'avui i del demà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)