El triple de Purito
Joaquim Rodríguez puja al tercer lloc en la general del Tour i fa el triplet en les grans, en només dos anys
El català va marxar de Contador a 7, 4 de la meta i en 2 quilòmetres ja li va treure els 47 segons que necessitava
Joaquim Rodríguez pujarà aquesta nit al podi del Tour de França, als Camps Elisis, i en un any haurà estat entre els tres primers de la classificació general de les tres grans: Giro i Vuelta el 2012 (també el 2010, per les desqualificacions) i Tour aquest 2013. Un palmarès privilegiat en què també hi ha els seus dos números u del rànquing mundial de la UCI, les tres curses professionals catalanes –escalada a Montjuïc, Setmana Catalana i Volta Catalunya– i en què podria posar la cirera al pastís el mes de setembre que ve amb la victòria a la general de la Vuelta, a la qual Alberto Contador, el gran derrotat ahir, ja havia avisat abans de l'etapa que hi renunciava.
El guió perfecte
Faltaven 7,4 quilòmetres per al final d'etapa al port de categoria especial d'Annecy-Semnoz, el sisè port de l'etapa, i el lloc indicat per al trampolí de Purito cap a la història. Sky havia accelerat el ritme un quilòmetre abans i havia neutralitzat l'incombustible Jens Voight, que havia presentat candidatura a la victòria d'etapa en un nou capítol a la seva extensa biografia. També havia mogut les cireres el Movistar en un moviment tàctic a favor de Nairo Quintana, guanyador de l'etapa i segon a la general. Abans de l'últim i decisiu port va ser Jonathan Castroviejo el que va endurir l'aproximació. I en el seu inici van ser Rui Costa i Alejandro Valverde, en solitari. Però va ser Purito el que va accelerar el ritme de manera definitiva i en menys de 400 metres ja va treure de ritme Contador, que queia a 25 segons del català a qui va prendre la Vuelta aviat farà un any. Nairo Quintana sí que va seguir el ritme de Rodríguez, com Froome. De fet, el podi del Tour del centenari va rodar en solitari els últims 7 quilòmetres de l'etapa estirats pel català, que en dos quilòmetres ja pujava de manera virtual al tercer calaix del podi perquè ja li eixugava els 47 segons de diferència a Contador a 5,5 de meta i, un quilòmetre després, el sentenciava amb 1 minut 21 segons (al final van ser 2:10). Sí que el desgast de l'últim esforç per aconseguir el seu gran objectiu de l'any, pel qual ha estat treballant durant mesos, li va privar poder disputar la victòria d'etapa a Joaquim Rodríguez, que va veure com a 1.200 metres de l'arribada Froome accelerava i s'enduia Nairo Quintana –que no va passar ni un relleu en tota l'ascensió (sí que ho va fer, per exemple, Froome)– a roda. I al cap de 300 metres l'estrella emergent i heroi nacional a Colòmbia en el dia de la independència marxava tot sol per donar la tercera victòria d'etapa als Movistar. Tots contents: Froome certificava el seu primer Tour i amb més de 5 minuts de marge respecte al segon. Quintana igualava el millor debut en la cursa més important del món (Ullrich, el 1996, va ser segon darrere de Riis) i acaba com el millor jove –en el darrer Giro ho va ser Betancur, també colombià–. I Purito feia realitat el seu somni de pujar al podi que li faltava, el del Tour.
El passeig nocturn de Froome
b.s.Nit històrica la que es viurà avui a la ciutat de les llums, amb Chris Froome de protagonista. Amb totes les classificacions sentenciades, fins i tot la de la regularitat a favor de Peter Sagan, el ciclista Sud-africà nascut a Kenya es convertirà en el primer africà guanyador a París. No va ser el primer a posar-se líder de la general –l'honor el va tenir el també sud-africà Daryl Impey (Orica) en la primera setmana de l'edició d'enguany–, però sí que serà el que s'endugui tots els honors en l'etapa nocturna d'avui. Froome, que en l'edició de l'any passat va haver de cedir el protagonisme al seu cap de files Bradley Wiggins malgrat que en algunes etapes va mostrar la seva disconformitat, i va acabar segon, va fracassar en el seu intent de guanyar la Vuelta en l'edició del 2012. Aquest any, l'Sky va apostar per ell en el Tour i per Wiggo en el Giro, amb dos equips totalment diferents per no acusar el desgast i en una nova mostra del seu potencial. Les caigudes i la malaltia van impedir Wiggins, que ja ha anunciat que no tornarà al Tour, disputar la general a Itàlia. Però l'equip de Dave Brailsford es converteix en el primer que és capaç de repetir victòria a París amb dos ciclistes diferents des que el 1996 i el 1997 el Telecom de Bjarne Riis i Jan Ullrich succeïssin Miguel Indurain en el palmarès del Tour.
José Pérez Francés, l'antecessor
barcelonaEl ciclista càntabre establert a Cervera va ser el primer –i fins avui l'únic– ciclista de Catalunya que havia pujat al podi del Tour de França, el 1963, amb Jacques Anquetil i Federico Martín Bahamontes en primera i segona posició, respectivament. Dos anys abans, el 1961, el ciclista que va venir a Barcelona per complir el seu somni de ser professional havia acabat en setena posició i dos després (1965) va ser sisè a París. José Pérez Francés va ser el segon ciclista de Catalunya en acabar entre els 10 primers del Tour, després que Mariano Cañardo acabés en el novè i el sisè lloc en les edicions del 1934 i el 1936. Després de Pérez Francés, Pedro Torres va ser desè el 1975 i Pere Muñoz vuitè el 1984. Abans de Joaquim Rodríguez, l'osonenc Melcior Mauri havia acabat sisè en la classificació general del Tour en l'edició del 1995. 18 anys després, Purito es convertirà avui en el primer ciclista nascut a Catalunya que puja al podi del Tour de França.
