Maniobra de maquillatge
Olimpisme. Amb la llei d'amnistia de la setmana passada, Putin intenta millorar la imatge del Kremlin, acusat de violar els drets humans, quan només queden dos mesos per als Jocs de Sotxi
L'indult divendres passat de Mikhaïl Khodorkovski, el milionari rus que va intentar bastir una oposició política per fer front a Vladimir Putin i que va ser condemnat a catorze anys de presó per haver acumulat la seva fortuna per vies il·legítimes, no va ser un acte de benevolència del president rus. Tampoc no ho va ser l'alliberament dilluns de Maria Aliojina i Nàdia Tolokonikova, dues de les integrants del grup musical Pussy Riot, empresonades després d'haver criticat Putin en una “oració punk” a la catedral del Crist Salvador de Moscou.
El perdó de Putin és interpretat pels observadors com una maniobra calculada amb l'objectiu de millorar la imatge de l'acció de govern del Kremlin després de les continuades denúncies per la vulneració dels drets humans a Rússia. Putin s'hi ha vist obligat per la imminent celebració dels Jocs Olímpics de Sotxi (7-23 de febrer), un projecte personal que es pot acabar convertint en caixa de ressonància dels grups d'activistes que alcen la veu contra la repressió que es viu al país. I més encara després de la recent aprovació de la llei que persegueix els homosexuals, que ha obert la caixa dels trons i ha despertat nombroses peticions de boicot als Jocs.
Els propers dies s'esperen més indults en virtut de la llei d'amnistia aprovada la setmana passada, que també preveu l'alliberament de trenta activistes de Greenpeace que havien estat detinguts durant una protesta contra perforacions petrolíferes russes a l'Àrtic. La maniobra del Kremlin arriba tot just unes setmanes després que diversos dirigents polítics internacionals hagin manifestat que no viatjaran a Sotxi. Alguns han declarat obertament que no hi volen anar en senyal de protesta. És el cas, per exemple, de la luxemburguesa Viviane Reding, comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania de la Unió Europea, que el 9 de desembre escrivia via Twitter: “Per descomptat que no aniré a Sotxi mentre les minories siguin tractades de la manera que ho estan amb la legislació russa actual.” El president alemany, Joachim Gauck, es va afegir al boicot a Sotxi “en protesta contra les violacions dels drets humans i la fustigació de les figures polítiques de l'oposició russa”, segons un comunicat de la seva oficina difós per la revista Der Spiegel.
Als Estats Units també hi ha hagut veus crítiques, si bé per motius que els afecten més de prop. Lindsey Graham, senador republicà per Carolina del Sud, va dir que calia reprendre Rússia per haver ofert asil a Edward Snowden, l'extreballador de la CIA acusat d'haver revelat a la premsa informació classificada de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA).
Fa pocs dies es va anunciar que ni el president francès, François Hollande, ni cap alta autoritat del seu país acudiria a la cita, tot i que no es va explicar per quin motiu. “No tenim planejat assistir-hi. No obstant això, desitjo tota la sort possible als Jocs”, va dir el ministre Laurent Fabius a l'emissora Europe 1.
Veient aquest degoteig, que no es pot descartar que continuï les properes setmanes, l'assessor d'esports de la Nacions Unides, Willi Lemke, va dir a la premsa alemanya que rebutja qualsevol intent de boicot als Jocs: “No s'han de traslladar els conflictes polítics a l'esport.”