Els fotògrafs Robert Guiral i Erika Mozo van fer un exhaustiu seguiment de l'equip femení de rugbi del GEiEG durant la temporada passada. El resultat és un reportatge impactant, poc habitual, ja que sorgeix d'estar al costat d'un equip amateur durant uns quants mesos, posant al descobert des de les alegries fins als disgustos, passant per l'esforç, la motivació i el dia a dia d'un esport sempre diferent. El GEiEG de Coral Vila va viure, de fet, una de les seves millors temporades, ja que va conquerir el títol de campiones de Catalunya i va arribar a les semifinals de la lliga espanyola.

El mateix Robert Guiral explica l'“intens” pla de treball que van seguir per completar la feina: “Entràvem als vestidors amb les noies per tal de poder veure la preparació, la relació entre elles, els rituals, etc.” Els fotògrafs també anaven a veure-les jugar, és clar. “Ens quedàvem al tercer temps i fins i tot anàvem amb elles al local on quedaven per sopar després dels entrenaments.” Des del principi, l'objectiu era mostrar un esport minoritari “des de dins”.

De la relació constant amb l'equip, Guiral es queda amb la implicació i la motivació de les jugadores. “Fan quilòmetres per anar a entrenar-se tot i que moltes també treballen i estudien. Venien de Lleida i de Perpinyà, si calia.” És difícil exportar la situació als altres esports, però algunes coses sí que semblen diferents, segons relata Guiral. “Elles no ho viuen només com un esport, sinó que significa alguna cosa més. El tema del tercer temps, per exemple. Com a concepte i com a realitat és una cosa especial. Veure-les celebrar el títol de campiones de Catalunya amb l'equip que havia perdut, veure-les ballar i divertir-se juntes ens va impactar.”