Mechaal, d'orella a orella
Adel és tercer en l'europeu de cros i guanya la seva primera medalla internacional
El quart lloc d'Ayad Lamdassem i el cinquè d'Ilias Fifa confirmen que l'atletisme català també pot brillar a escala internacional
Somriu i sigues feliç. Era el desig d'Adel Mechaal en la prèvia al seu debut en l'europeu de cros disputat a l'Hipòdrom de Ieras. I el palamosí va acabar amb un somriure d'orella a orella, al podi, amb el seu tercer lloc en la cursa. És la seva primera medalla internacional i el millor epíleg al 2015, l'any en què va meravellar amb els seus dobles títols estatals de 1.500 i 3.000 en pista coberta i 1.500 i 5.000 a l'aire lliure. Mechaal, acabat d'arribar al New Balance després de deixar el club de la seva vida (AA Palamós), va haver de jugar-se el bronze amb els també catalans Lamdassem i Fifa –va reconèixer després l'avantatge que li va suposar conèixer els seus rivals pel podi–, quart i cinquè.
En la cursa femenina la sabadellenca Lídia Rodríguez, la quarta catalana a Provença, va ser vint-i-vuitena i la selecció estatal femenina absoluta es va quedar a un pas de la medalla de bronze. La millor de l'equip va ser Trihas Gebre, onzena.
El seu moment
El turc Ali Kaya, plata l'any passat, va fer saltar la cursa pels aires des de l'inici i quan gairebé faltaven 10 quilòmetres. El vencedor i el seu compatriota Polat Kemboi Arikan van trencar la cursa des del primer minut i només Bezabeh, bronze el 2014, els va poder seguir en la distància. Lamdassem i els francesos Amdouni i Carvalho formaven un grup de perseguidors i Fifa tancava els deu primers llocs amb Adel conscient que la seva cursa havia d'anar de menys a més.
Kaya va fer un segon canvi i es va quedar sol al davant fins que Bezabeh el va atrapar i va agafar el lideratge per marcar un ritme constant. Lamdassem ja era sisè, Adel setè, i Fifa vuitè. Lamdassem, el més experimentat dels catalans, va pujar fins al tercer lloc i Adel i Ilias es quedaven en un segon terme al costat de Carvalho, el líder de la selecció local.
Kaya tenia l'or a la butxaca quan corria amb Bezabeh. Darrere, Adel va canviar el gest de la seva cara –impassible fins llavors– i va saber patir per atrapar Ayad i encarar els darrers dels 10.117 metres posant-se al davant del grup perseguidor amb la seva gambada més llarga.
En la recta d'arribada de l'hipòdrom, va mirar un parell de cops enrere per poder assaborir el tercer lloc mentre aturava el seu cronòmetre, a 29:51.
Lamdassem va ser quart encara per sota de la mitja hora i Fifa, cinquè, i al davant del corredor francès que va acabar claudicant amb el ritme dels catalans.
Sense foto fins que arriba Juan Antonio Pérez: “Se l'havia d'esperar i no era just fer-la sense ell”
“Ilias Fifa i els altres volien fer la foto i marxar. I els he dit que no, que esperàvem que hi fóssim tots i fins que no arribés l'altre atleta, el sisè, el Juan Antonio Pérez, no es feia la foto. Ha arribat esgotat, l'he hagut d'agafar del terra: estava molt desanimat” va dir Mechaal en referència al gest que va tenir amb José Antonio Pérez (44è amb 31:27). Amb la medalla d'or per equips, la foto dels atletes a la meta amb els 3 catalans Bezabeh i Alaiz no es va produir perquè faltava el palamosí. I ho argumentava, Adel: “És una competició individual i he guanyat el bronze i, Bezabeh, la plata. Després hi ha l'equip i això no s'ha de descuidar: tots fem pinya i tots puntuem.”
Mechaal va atendre aquest diari de tornada de Ieras i, ja aleshores, era conscient dels comentaris que circulaven a la xarxa des que havia acabat la cursa: Espanya campiona d'Europa de cros per equips amb el resultat de quatre atletes nacionalitzats. “M'ha arribat, evidentment. És la globalització i els temps han canviat” va dir el palamosí, que va passar tot un calvari des que va fer els 18 anys fins que va tenir els papers en regla i va poder competir a nivell internacional. “A vegades les nacionalitzacions exprés són injustes. Però un atleta com jo, que sóc aquí des dels 5 anys, què he de fer? Dir que no i competir al Marroc?”. I afegia, respecte a la polèmica dels que en lloc d'una eina d'integració mitjançant l'esport veuen un atac a les essències de la pàtria el triomf: “Si els fitxes per guanyar una medalla, com fa Turquia, és criticable. Però nosaltres? Ilias Fifa i jo ens hem educat aquí i que ens fiquin al mateix sac és trist. Però hem de ser professionals i entendre-ho. No puc fer-hi res però m'agradaria que la gent entengués que algú que ha crescut aquí, ha estudiat i s'ha educat aquí, tant l'Ilias com jo, que va estar en un pàrquing subterrani durant molts anys... Que quan arribes a un nivell alt vulguis marxar? També és una manera d'agrair al país que t'ha acollit i que t'ha cuidat. I t'ha entrenat perquè tant el meu entrenador com el seu són d'aquí... Quan llegeixes aquestes coses fa pena, però al final t'hi has de resignar i seguir endavant.”