La Primera Guerra Mundial va impedir que es fessin els Jocs Olímpics del 1916. La represa va ser el 1920, a Anvers (Bèlgica). Abans, però, es va disputar una competició que no van ser uns Jocs Olímpics, però que va suposar la represa de l'activitat esportiva després de la conflagració mundial. Van ser els Jocs Interaliats, també anomenats olimpíades militars, que van tenir lloc a París del 22 de juny al 6 de juliol del 1919.

Aquesta competició la va impulsar l'associació cristiana americana YMCA, que va suggerir a l'exèrcit dels Estats Units fer una competició per als soldats dels exèrcits aliats que fossin “uns veritables jocs olímpics militars”. Els americans, però, volien fer la seva al marge de les federacions internacionals i del COI i van decidir fer uns jocs per invitació: els participants havien d'haver estat membres dels exèrcits d'alguna de les nacions aliades durant la Gran Guerra. De passada, també eludien la diferenciació entre amateurs i professionals. Divuit països van acceptar la invitació dels Estats Units i uns 1.500 esportistes van participar en una competició que va copiar el seu programa i va aplicar els reglaments que s'usaven en els Jocs Olímpics tot i que hi va afegir algunes proves que podríem anomenar militars com ara el llançament de granada i diverses modalitats de tir. Es van disputar 76 proves de 12 esports (atletisme, bàsquet, beisbol, futbol, rem, boxa, esgrima, lluita, hípica, rugbi, golf i natació). El centre de la competició va ser l'estadi Pershing, del nom del general John J. Pershing, cap de les forces dels Estats Units a Europa, que es va començar a construir l'11 d'abril del 1919 i es va inaugurar el 22 de juny davant 90.000 espectadors.

Els Estats Units es van emportar 43 medalles d'or, seguits de França (16). La Gran Bretanya no hi va ser oficialment, tot i que alguns soldats britànics hi van participar a títol personal. El nivell no va ser res de l'altre món, però campions en els Jocs Interaliats com l'atleta Charly Paddock i el nedador Norman Ross van repetir un any després a Anvers.

Oficialment, aquests Jocs havien de servir per tenir ocupades les tropes dels exèrcits aliats mentre no es desmobilitzaven, però en realitat van ser una demostració del potencial dels vencedors de la guerra, en especial dels Estats Units, que van ser els impulsors dels Jocs, tot i que es disputessin en territori francès. També es pot interpretar que el que volien els Estats Units era substituir els Jocs Olímpics que no es van poder fer el 1916 i que s'haurien hagut de disputar a la derrotada Berlín.