jjoo de rio
El reflex de l'èxit
El metall més desitjat
Rio 2016 repartirà més de 5.000 medalles de tots els colors entre els esportistes més afortunats
Són les més sostenibles de la història i la imatge que hi ha impresa es va mantenir en secret durant un any
Tot l'or utilitzatestà exempt de mercuri i la plata prové de miralls, parabrises i planxes de rajos X reciclats, amb un 92% de puresa
Si preguntem a un esportista olímpic quin és el seu somni, no hi ha cap que no faci referència a una medalla, i no importa tant el pigment com el fet de poder penjar-se-la al coll. De fet, els cercles mediàtics i socials no jutgen si l'atleta fa el seu millor registre mentre acabi la competició entre els tres primers. Tampoc valoren si bat la millor marca personal si no li serveix per pujar al podi. Una postura força superficial que fa que la medalla es converteixi en un autèntic element sagrat entregat pels propis déus de l'antiga Grècia.
A l'extrem esquerre del mapa de Rio de Janeiro i a 70 quilòmetres del centre hi ha un barri de classe baixa que pocs coneixen: Santa Cruz. Aquí és on la Casa de la Moneda brasilera té el seu centre operatiu i fabrica tot l'efectiu que circula pel país tropical. Durant l'últim any, un altre objecte de desig ha pres forma entre les seves parets: les 5.130 medalles olímpiques i paralímpiques dels Jocs de Rio 2016.
Per la incomptable quantitat de diners que es fabrica dins aquest edifici, seria d'esperar que la seu tingués un aspecte innovador i la maquinària més avançada per a aquestes creacions, però, per contra, presenta una aparença de taller antic de grans dimensions. A dins hi treballen 100 persones i fa l'efecte que la tecnologia s'hagi incorporat recentment. Tot i que, realment, aquí es fa feina d'artesà pacient i detallista.
El procés de fabricació
La Casa de la Moneda ha estat l'encarregada de tot el procés. Primerament, calia pensar un disseny en què hi hagués la imatge de la deessa Nike, per exigència del Comitè Olímpic Internacional des del 2004, i se li va afegir també l'Estadi Panathinaikó, l'únic del món fet de marbre blanc. Al dors, hi ha el llorer i el logotip de Rio 2016. Després de tenir el dibuix final, es va transformar a 3D com a referència per esculpir a mà el dibuix en un motlle de guix. L'artesà, il·luminat per una llum molt potent, havia de polir delicadament les línies minúscules de l'obra.
En acabar, era el moment d'encunyar el disseny als discs amb una màquina de premsa i retocar-ho suavitzant les vores amb un líquid especial. Ara ja només faltava obrir un rectangle per col·locar la cinta que sosté la medalla i gravar l'esport i prova a la qual pertanyen. Les medalles de la victòria rebien un bany d'or, que les fa estar valorades en 500 euros. La darrera vegada que es van fabricar medalles d'or pur va ser a Estocolm 1912. Finalment, s'envernissaven per protegir la peça de l'òxid.
Adaptació paralímpica
Les condecoracions dels Jocs Paralímpics estan adaptades a les limitacions dels esportistes. La principal diferència és que aquestes estan formades per la unió de dos discs, i és que al seu interior hi ha unes petites boles de metall que emeten sons variats perquè els deficients visuals puguin identificar-les. A la part externa, el símbol paralímpic i el nom oficial d'aquests Jocs il·lustren la medalla, que també disposa de la transcripció al braille.
Respectuoses amb el medi
Els Jocs de Rio 2016 volen ser una referència pel que fa al respecte a la naturalesa, i no podia ser d'altra manera quan dins les fronteres del Brasil es troba el pulmó amazònic mundial. Tot l'or utilitzat està exempt de mercuri i la plata prové del reciclatge de residus de miralls, parabrises i planxes de rajos X, aconseguint un 92% de puresa. El bronze està extret de restes industrials de la pròpia fàbrica i les cintes per penjar al coll es van teixir amb fils sostenibles.
Les insígnies fan 85 mil·límetres de diàmetre i pesen 500 grams. El centre de la rodona és lleugerament ovalat i les olímpiques tenen un gruix de 6 mm, i les paralímpiques, d'11 mm. El resultat final aconseguit vol transmetre l'esforç que un esportista ha de fer durant tota la seva carrera per arribar a conquistar aquesta medalla artística. De moment, una d'or i una altra de bronze han anat a parar a la delegació espanyola gràcies
a la nedadora badalonina Mireia Belmonte.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dilluns,29 abril 2024