Molt ben acostumats
Per quarta vegada en la història, el motociclisme català copa el podi d’un gran premi de la categoria reina
Márquez, guanyador en tres ocasions, i Viñales, sempre tercer, són els elements comuns
A la generació de pilots catalans que domina el mundial de motociclisme li queda corda per estona. Diumenge passat, a Silverstone, es va poder celebrar per quarta vegada un podi sencer ocupat per pilots nascuts i formats a Catalunya. Aquesta fita, impensable fa només una dècada en un país de set milions d’habitants, s’ha convertit si no en un fet habitual, sí en un fet que, per reiterat, ha deixat de ser un apunt històric casual.
Tripleta de campions
Els quatre triplets han arribat en dos anys i tenen pràcticament els mateixos protagonistes, Marc Márquez –guanyador de tres de les quatre curses– i Maverick Viñales –tercer sempre– hi han estat presents cada vegada. En el primer (Brno 2017) el podi el va completar Dani Pedrosa. En els següents, el segon ha estat Àlex Rins, vencedor en l’últim. Márquez, Rins i Viñales, tres pilots en plenitud esportiva que són claríssims campions en potència. Però només en pot guanyar un i, de moment, Rins (1995) i Viñales (1995) han de resignar-se perquè han tingut la mala sort de ser coetanis amb el binomi més letal que es recorda, format per Marc Márquez (1993) i Honda. El seu objectiu és estar en plena forma si algun dia el paquet intocable que formen el cerverí i HRC mostra algun símptoma de feblesa.
Un no parar
Un triplet de victòries catalanes en les tres categories d’un mateix gran premi semblava una fita fora de l’abast en les èpoques en què la categoria reina estava en mans de nord-americans i australians. Va arribar el títol d’Àlex Crivillé (1999) però faltaven pilots en les altres categories. Fins que al gran premi de França del 2003, Sete Gibernau, Toni Elias i Dani Pedrosa van enaltir l’orgull esportiu del país.
No ha estat un fet aïllat, ja que s’ha produït set vegades més. El segon va trigar set anys, però a partir d’Alemanya 2010 van caient, gairebé amb Marc Márquez com a comú denominador. Pel camí, una modalitat de triplet encara més gloriosa. El 2013 (Marc Márquez, Pol Espargaró i Maverick Viñales) i el 2014 (Marc Márquez, Tito Rabat i Àlex Márquez), tots els campions van ser catalans.
La quarta potència
Rere Itàlia (815 victòries de les 3.132 curses disputades), el Regne Unit en conjunt (383) i l’Estat espanyol (333), Catalunya (289) se situa a davant i a distància d’Alemanya (191), Austràlia (180) i el Japó (175) en el rànquing de victòries.
LA DADA
No hi ha ESP sense CAT
Els comptadors estadístics històrics elaborats des d’una visió espanyola parlen de 20 podis copats per espanyols en la categoria reina –el de diumenge a Silverstone seria l’últim exemple–, però una inspecció detinguda de la composició d’aquests podis revela que per assolir l’èxit sempre ha estat necessari el concurs de pilots catalans. Dels 20 casos, 8 han estat amb triplet català; 11, amb dos pilots, i només en un cas, el primer, hi ha un sol català. Igualment, dels 35 casos en què pilots de la RFME han guanyat les tres curses d’un mateix gran premi, en tots hi han intervingut un (9 vegades), dos (18) o tres catalans (8).
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024