Trial

TONI BOU

34 VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL

“Sé que el que estic vivint ara mateix no és normal”

“M’encanta el que faig; si no, seria totalment impossible estar 17 anys en l’elit”, assegura el pilot de Piera

“El Dakar el veig més com una aventura. Començar de zero davant dels experts no entra en els meus plans”

És com ser porter del Barça, has de ser decisiu en moments concrets. I Carles Barneda m’ajuda perquè surtin bé

El pilot de Repsol Honda Toni Bou (Piera, 1986) va revalidar el títol mundial d’X-Trial i va conquerir així el trenta-quatrè campionat del món de la seva carrera. Després d’aquest nou èxit, el pierenc explica les claus i els futurs reptes de la seva trajectòria esportiva.

Ha pogut gaudir del campionat?
Sí, però no com m’agradaria. Tinc moltes entrevistes, aquests primers dies. Quan acabi, tocarà celebrar-ho.
Com pensa celebrar-ho?
Amb amics, un sopar, res diferent, però sí que són intenses, perquè la temporada és molt complicada i llarga, i quan acabes és un moment especial.
Aquestes celebracions han caigut en la monotonia?
Evidentment, no és el mateix el primer títol que ara, però sí que hi ha celebracions molt bones. La de l’any passat va ser una de les millors, quan vaig guanyar el campionat mundial. Però bé, les celebracions a vegades surten increïbles i d’altres l’eufòria és diferent, però se’n gaudeix, perquè cada any hi ha una intensitat diferent.
Quina felicitació li ha fet una il·lusió especial?
Molts pilots de MotoGP i molts amics amb els quals tinc una relació molt bona i especial per a mi han fet felicitacions que han estat significatives.
Quant a la competició, quina ha estat la clau per aconseguir el títol?
La part de la pretemporada. És quan decideixes amb quina moto correràs i amb quins settings competiràs. Aquest moment és crucial, ja que tot passa ràpidament després. A vegades hi ha curses dissabte i diumenge, i la setmana següent, entre els viatges de tornada i anada a la següent cursa, només tens un dia d’entrenament. Quan et desvies una mica del camí, aquest moment de pretemporada és la part més rellevant.
Amb el pas del temps, cal preparar-se millor físicament? Costa més recuperar-se dels esforços?
Sens dubte, no és el mateix als 37 anys que tinc ara que als 25, en què sempre pots cometre errors però estàs fort. Als 37 anys, cal cuidar-se una mica més, tot i que aquests darrers anys han estat molt bons per a mi. Veníem d’anys amb moltes lesions, en què sempre tenia molèsties físiques i poder competir sense dolor els últims dos anys ha estat molt positiu per a nosaltres.
Però la il·lusió hi continua sent després de guanyar tants títols?
Al final, m’encanta el que faig; si no, seria totalment impossible estar 17 anys en qualsevol especialitat. No em costa entrenar-me cada dia perquè és el que més gaudeixo, i mentre mantingui aquesta motivació continuaré sent competitiu.
També rep motivació de la seva família, oi?
La meva família, la meva parella, els meus amics, són molt importants per a mi. Al final passem molts dies fora de casa, hi ha dies complicats, i tenir aquest suport és una cosa que ajuda i motiva a seguir.
Com és la relació amb el seu motxiller, Carles Barneda, i com ha influït en la seva carrera? Va més enllà del pla estrictament esportiu?
Amb el Carles tinc una relació molt bona. És un vincle que és difícil de crear amb algú i ara s’ha convertit en una part molt important per a mi. Al final, és com ser porter del Barça, has de ser decisiu en un moment molt concret. I en Carles em dona la confiança perquè aquests moments surtin bé.
Ha pogut identificar algun jove talent?
Sí, Jaime Busto. Enguany ens ha posat les coses molt difícils, i el següent encara més. És un jove talent que ja ha madurat; amb 25 anys, té un nivell increïble i fa molts anys que lluita pel campionat.
Pot ser el seu successor?
Té molts números, encara que també hi ha el meu company, Gabriel Marcelli. Però la temporada que ha fet Jaime ha estat molt bona i estic segur que la temporada que ve ho farà molt millor i és un digne successor.
Està preparat per afrontar una derrota després de tants anys de victòries?
Soc realista, i sé que el que estic vivint no és normal. Encadenar disset anys sent un esportista d’elit és una cosa inusual. Així que quan arribi el moment, estarem preparats. També he madurat al llarg de tots aquests anys. És diferent perdre amb 24 o 25 anys, quan tenia sis o set títols, que ara, amb 37 anys i 17 títols. Evidentment, estàs més preparat.
L’objectiu final és arribar als 40 títols als 40 anys i després retirar-se?
Quan es parla dels meus números, normalment es parla d’aconseguir aquests sis títols més, però sis títols mundials són molts. Han estat 17 de consecutius, de manera que haurien de ser tres anys consecutius guanyant-ho tot. Si bé és cert que, quan veus els números, és possible, però no és fàcil. Cada any es fa més complicat a causa de l’evolució dels joves. Per a nosaltres cada vegada és més difícil. Així i tot, ho intentarem.
Ha considerat participar en el Ral·li Dakar?
Realment, és complicat, perquè ho veig més com una aventura i, al final, soc molt competitiu. Si anés allà, prendria molts riscos. Sempre dic que el Dakar és molt perillós i, al final, si et retires d’aquest esport perquè ja tens 40 anys, no estàs en condicions d’anar-hi a arriscar-te i començar de zero davant dels qui han estat tota la vida competint en això. Ho veig complicat, potser més com una aventura, però de moment no me l’he plantejat.
Aleshores, algun pròxim objectiu present?
El meu principal objectiu és seguir aquí. Els joves ho posen difícil, però estic en el millor lloc on puc estar. Anar-me’n d’aquí seria complicar-me la vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)