—Qui l'ha ficat en això, ara que vivia més tranquil?

—«Jo mateix. Tot el que m'ha passat en la vida ha estat molt interessant, però tot m'ha passat tard, comparat amb les persones normals. Vaig dirigir empreses durant 30 anys. Vaig estar quatre anys en política fent de senador, i després he estat un autònom fent cosetes durant sis anys, sense la pressió d'una gran empresa. Paral·lelament he estat 42 anys practicant l'esport de l'automòbil. I ara, als 66, quan fa un any i mig que era pensionista, l'estiu passat un dia Artur Mas em pregunta: ‘Servià, com ho veus això? Guanyarem?' I jo li dic: ‘Home, i tant'. I replica: ‘Doncs com que jo penso com tu i vull fer el govern dels millors, hi ha un tema que em preocupa, que és el Circuit de Catalunya i vull saber si puc comptar amb tu'. I jo vaig dir que sí, incondicionalment.»

—Pensava ser-ne el director?

—«Més endavant, a la tardor dos cops més em va repetir: ‘Servià, aquella idea és bona' i ‘Salvador, allò va endavant'. I el 10 de desembre, quan em preparava per anar al Dakar, em va trucar Jordi Vilajoana, exconseller, expresident del Circuit i la persona de CiU més vinculada aquí i als cotxes i em va dir que Artur Mas li havia dit que ell seria el meu president. Havia d'estar preparat pel 10 de gener i quan vaig dir-li que seria al Dakar em va demanar que m'organitzés per tornar tan aviat com pogués...»

—Per això va bolcar... [grans rialles]...

—«No, però bolcar em va evitar que algú m'hagués de carregar el camió al vaixell. Vaig bolcar, però vaig fer la meva feina allà. Quan vaig arribar em vaig posar a disposició de Vilajoana. Vaig anar al RACC, que són socis del consorci, a veure què em podien explicar, i em van dir que no ho sabien tot perquè havien estat apartats del Circuit. Però tenien còpia dels estatuts i el primer que vam veure és que el Circuit estava desgovernat perquè els cinc consellers de la Generalitat, d'un total de vuit, ho deixen de ser quan cessen en la Generalitat. I per prendre qualsevol acord calien quatre consellers i el 50% del capital, de manera que va caldre fer els nomenaments.»

—Però Vilajoana no ha estat el president.

—«Quatre dies abans d'entrar aquí m'ho va dir ell mateix i em vaig espantar. Ell sap de què va això i dins de la gent de la política és dels bons. Vaig patir dos o tres dies fins que ell mateix em va dir que estigués ben tranquil: ‘Tindràs un president millor que jo. Dorm tranquil, però no t'ho puc dir.' Al cap de 48 hores em van comunicar que el president seria Vicenç Aguilera. I ens vam posar en marxa.»

—I dorm tranquil?

—«En aquest sentit sí. Amb Vilajoana hauria disfrutat molt i amb Aguilera aniré més estressat perquè farem moltes coses, les farem molt bé, pencarem més i anirem més de pressa perquè està excitat i en sap molt. A darrere seu, no respiro. Però és un luxe. El meu nomenament és un canvi de perfil, perquè sóc del món i sóc conegut. Jo, de circuits, el que sé és el que vaig aprendre com a pare d'un nen que hi competia. Però la imatge hi ajuda i amb mi Artur Mas va fer una bona operació perquè ningú del partit ha discutit el meu nomenament. En el cas d'Aguilera el canvi és brutal. És la primera vegada que es passa d'un conseller a un gestor que no és ni de la Generalitat ni del partit ni estava en llistes de res.»

—Quina resposta hi ha hagut al canvi de l'equip gestor?

—«Els nous consellers han entrat amb moltes ganes de treballar. Si l'ambient de l'equip funciona, apareix l'entusiasme. Des de fora tenim ajuda i a dins tenim la gent motivadíssima. Però hi ha una pila d'imprevistos i una pila d'entrebancs en forma de contractes heretats signats a última hora abans del traspàs de poders. Tinc feina, però tinc un suport molt bo per dalt i per baix. Els de baix són impressionants, perquè han reaccionat de manera fantàstica.»

—El seu primer objectiu?

—«Obertura. Les meves primeres paraules van ser que qui entra per la porta ha de marxar content, tant si és Ecclestone com algú que compra una entrada. Som una empresa de serveis i ho hem de tenir tots al cap. Obertura a tothom. Hi ha una cosa que és l'estat d'esperit propi de les curses, que vol dir estar disposat al que faci falta...»

—Hi ha crisi i retallades. N'hi haurà de personal?

—«Amb CiU hi havia 45 treballadors. Després va venir el primer tripartit i no va passar res. Tot va anar igual i va anar bé, es van vendre entrades, va continuar Fidel Sust de director, els treballadors estaven contents i es mantenia la col·laboració amb el RACC. En el segon tripartit tot això va canviar. Van passar a 70 treballadors, es va fer fora el RACC, que és soci, trencant uns contractes de prestació de serveis que eren a cost zero per al Circuit i se'ls va substituir per gabinets exteriors, pagant. Tot això ho estic refent. No contractarem ningú i mirarem de passar els dos grans premis [de fórmula 1 i motociclisme] amb la màxima normalitat que puguem, només fent accions per vendre entrades perquè ens està costant molt.»

—Per què?

—«La base és la crisi, no la gestió de l'equip anterior. Però hi va haver decisions negatives que no s'entenen. El tema d'entrades és molt difícil i cada dia hem de pensar coses noves per vendre'n. És complicat perquè ja n'hi ha de venudes amb descompte i això impedeix fer una política de preus. Si fem trampes ens perjudicarem l'any vinent. Però hem de tenir astúcia i treballar amb diversos sectors. Quan hagin passat els grans premis, si han anat bé, ja ens organitzarem per l'any vinent. Però si va malament, i aquesta és la previsió perquè, a més, Moto GP és només quinze dies després de la F-1 i difícilment l'espectador repetirà, tindrem un problema més. Però ens en sortirem.»

—Perilla la F-1?

—«Carod-Rovira va presentar com a èxit haver-la assegurat fins al 2016. Però la quantitat que paguem ara de cànon serà més del doble el 2016.»

—Això és inassumible?

—«Aquest adjectiu jo l'he dit. Depèn de com vagi tot. Sense públic sí que serà inassumible. Però sí que crec que ha de ser renegociable. El tema no és fàcil, però per l'historial del Circuit i el nivell de relacions que hi ha amb el RACC al costat, ha de ser renegociable. Hem de fer el que sigui per poder tirar endavant. Si omplíssim tot seria molt diferent però no crec que el 2016 l'economia s'arregli tant per poder tornar a omplir i aleshores el preu que haurem de pagar serà un suïcidi. Ara bé, el que hauríem de pagar el 2016 aquí, i que ens sembla inassumible, és el que pagarà Corea aquest any. I la F-1 i el Moto GP busquen on paguen més.»

—Però a Bahrain ara hi ha problemes socials i a Corea se'ls fa fosc durant la cursa.

—«Això ens pot anar a favor. A mi, però, tothom que em truca em pregunta per València. Jo vinc de l'esport i allà no hi ha enemics, sinó adversaris. Jo als valencians no els conec, però hi intentaré col·laborar i el que ells diguin sobre si tindrem o no gran premi... Jo no dic res d'ells. València té el seu contracte que s'acaba el 2014 i el nostre s'acaba el 2016. Jo em preocupo pel meu i l'únic que puc fer és aconseguir que aquest sigui el millor GP del món. El que diguin a València, ni ho escolto. Jo dic la veritat i aquí tenim un problema que estem intentant solucionar. El que passa és que, de les pèrdues que preveiem avui i en el futur, un 80% les ha d'assumir una institució que es diu Generalitat i que ja veieu com té els pressupostos i com aplica les retallades. Això no serà fàcil ni alegre, per més que el president Mas ho sap, ens ajuda, li agraden les curses i aquest dissabte serà aquí. Però tot això és a mitjà termini. Ara el que ens ocupa és vendre una entrada més i assegurar-nos que el GP surt bé.»

—Quin valor pot tenir recuperar el RACC amb vista a les relacions?

—«Artur Mas em va preguntar com ho havíem de fer per arreglar això, si teníem molta feina i si tardaríem molt. El primer que li vaig dir és que si podia recuperar el RACC, l'endemà estaríem treballant per refer-ho tot, però que si no podia recuperar el RACC, hauria de buscar les persones adients, trobar-les, ensenyar-les i trigaríem mig any. Em va dir que endavant i el primer que vaig fer va ser trencar els contractes externs, recuperar el RACC, que treballa a tota màquina per nosaltres, recuperar Aman Barfull com a adjunt a la direcció general... Però tot el tema de màrqueting i entrades no és cosa del RACC i ens hem d'espavilar.»

—És optimista?

—«Sempre ho he estat, però ara he de ser realista: a dia d'avui, tal com tenim escrit el futur i els comptes de la Generalitat em surt l'adjectiu d'abans, inassumible. Ara treballarem en tots els fronts per evitar-ho. El primer que hem de fer és fer les coses bé. D'entrada, i fins que passin els grans premis, matinar i treballar tot el dia, que és el que fem tots. Vaig cansat però content, tinc moral i, com que sóc optimista, penso que podem incidir sobre tot això que avui ens sembla impossible de lligar. Si per mantenir la fórmula 1 haguéssim de vendre el Circuit i que tingués un nom comercial, jo ho faria. Ara mateix els números diuen que en la F-1 s'hi perd, en el Moto GP també i la resta s'aguanta. Però els socis, els pisos box i els espais d'hospitalitat que estan gairebé tots venuts i per tot l'any, si no tenim F-1 deixaran d'estar venuts i la pèrdua induïda serà molt gran. Això de vendre el Circuit és una cosa extrema, però si la Generalitat no pot, que no pot per molt que l'impacte econòmic de la F-1 sigui molt superior, hem de tenir un nom comercial del Circuit, ho hauríem de fer. L'activitat del dia a dia també va funcionant i la potenciarem, perquè la meva teoria és que si algú ve al Circuit un dia qualsevol és més fàcil que tingui la temptació de comprar una entrada per a un GP.»