Mai en tota la història de l'esport a Catalunya s'havia fet un ridícul com el que està fent Tarragona i tots els seus responsables polítics en la gestió dels Jocs Mediterranis. S'ha de dir, amb tot, que l'ajornament o suspensió definitiva –que tot arribarà– és un alleujament perquè ja sabem com les gasta la maquinària espanyolista en esdeveniments esportius com aquests. Tarragona dos mil no sé quants és el típic exemple nostrat de cornut i pagar el beure. El comitè organitzador i els polítics locals s'han esforçat amb èxit per arrancar fins a l'últim cèntim compromès per les institucions catalanes –els nostres diners–, però no han mogut ni un dit perquè el país hi sigui representat d'una manera que vagi més enllà de veure quatre castells en la hipotètica cerimònia d'obertura. I han acotat el cap, és clar, davant el govern espanyol, que ha marcat el tempo d'aquest guirigall.

Veure l'alcalde Ballesteros felicitant-se per l'ajornament em va impressionar. Era una dimissió de llibre, però ell estava allà, feliç. I per arrodonir la festa va justificar també el pacte local amb el PP, un acord que només tenia un objectiu, assegurar els Jocs. No només el va justificar, va felicitar els regidors populars per la seva gran feina (sic).

L'alcalde, sempre acompanyat del president del COE, Alejandro Blanco –conegut pels seus èxits amb l'aposta olímpica de Madrid–, també va haver de dir amb la boca petita una veritat que aquesta vegada és empírica, que la culpa és de Madrid. Als catalans ens acusen de vegades de victimistes i potser sí que ho som, però aquesta vegada l'endinyada que el govern del PP ha fet a Tarragona –recordem que ja els va enviar l'estació de l'AVE a 10 km– ha estat memorable. Fa com a mínim cinc anys que llegeixo i escric sobre els incompliments constants del govern de Madrid amb Tarragona. Ivan Tibau des de la secretaria general de l'Esport ja va advertir que el CSD no hi posava ni la meitat de la meitat del que s'havia compromès. Això per no recordar els 600 milions de pressupost –50 posats per l'Estat– que van costar els Jocs Mediterranis d'Almeria 2005. I aquest alcalde i aquest govern municipal –que són dels que diuen que la sobirania de Catalunya no és important– han estat posant cara de bons nens i rient en les inauguracions mentre de fons se sabia que l'Estat espanyol que tant ens estima feia el mateix amb els Jocs Mediterranis que amb el corredor que porta el mateix nom, o sigui donar allargues i que al final el ridícul se'l mengés amb patates fregides i, és clar, amb un somriure a la cara Ballesteros i tot el seu equip.

Les institucions que sí que han complert amb els seus compromisos econòmics i gastant els nostres impostos haurien d'exigir responsabilitats polítiques als insensats que han portat el país a aquesta situació. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, s'haurà de separar Tarragona de la marca Catalunya. Si els Jocs s'anul·len o s'acaben fent malament i a destemps que siguin tan espanyols com vulguin. Les coses mal fetes sí que tenen fronteres, la del nostre prestigi.