Ara ja fa més de dos mesos que un o dos cops per setmana, a menys que hi hagi aturada per seleccions, he d'adreçar una pregunta a l'entrenador del Barça en la roda de premsa prèvia a cada partit. Les ràdios tenim la sort, o la desgràcia, de ser els primers a preguntar, just després dels nostres companys de Barça TV, que sempre trenquen el gel.

Concretament, Catalunya Ràdio té el privilegi, o la dissort, de ser la primera ràdio que pregunta. Això vol dir que, després de la pregunta de rigor sobre quin rival s'espera o com de difícil serà el matx, n'hem de fer una que sigui incisiva, intel·ligent, sorprenent, que aporti informació purament esportiva, però que també descobreixi alguna cosa que fins a aquell moment ens podria haver passat per alt... En fi, que si compleix una o dues d'aquestes premisses, crec que em puc donar per satisfet.

Però últimament, gràcies a l'acció de la comissió que s'encarrega d'elaborar,corregir i actualitzar el llibre d'estil de tots els mitjans de la CCMA, i que també vetlla pel seu compliment, a tot això s'afegeix un nou dubte: és correcte que tracti Luis Enrique de tu, o ho hauria de fer de vostè?

He d'admetre que vaig començar dient “Bon dia, Luis”, sense pensar-hi més. Sobretot perquè en el món de l'esport, ja se sap, els protagonistes són gairebé col·legues. Però ara no paro de donar-hi voltes. Si en lloc de ser Luis Enrique fos un altre entrenador, amb cabells blancs, que arribés a la sala de premsa amb vestit i corbata, hauria fet el mateix? Si en lloc de Luis Enrique, l'entrenador del Barça fos el Sr. Martínez, estaria menys justificat el tuteig?

La veritat és que les distàncies que Luis Enrique marca amb els periodistes a la sala de premsa haurien de facilitar que ens hi adrecéssim de vostè, però pocs ho fem. Això sí, ara, sempre que puc, busco fórmules a mig camí. Després d'un “Bon dia, mister”, puc preguntar sense dir ni tu ni vostè: “Iniesta es recuperarà per al clàssic?”