Zeljko Obradovic és un entès en les llargues distàncies, un entrenador navegat. L'entrenador del Fenerbahçe, un equip que avui tira milles amb un 8-4 de balanç i tres dels triomfs per un punt malgrat la unanimitat dels entesos, de ciències i de lletres. De gent que sap de què va això i que el veuen inexcusablement en la final a quatre de l'Eurolliga tot i que aquest Fenerbahçe, diguem-ho tot, fa cara d'anar tirant i demà serà un altre dia.

És un dels favorits i capità de l'oceà perquè és l'últim finalista, té algun jugador sensacional, el tècnic més llorejat i una plantilla de continuïtat. De continuïtat extrema: Nunnally per Hickman i bon vent. La continuïtat és un dels escassos valors inamovibles en l'escala de la gent llegida, la gent entenimentada que no passa dia sense emfatitzar el discurs de la fatiga, l'extremat compromís físic i mental del nou format. D'acord, entesos. Però divisat de tramuntana a migjorn, alguna cosa no quadra si aquesta condició de favorit i aquesta fatiga passen per ser veritat.

La temporada passada Obradovic va fer de les seves amb una rotació de nou homes. Vuit (Dixon, Sloukas, Bogdanovic, Kalinic, Datome, Vesely, Udoh i Antic) i Hickman i Mahmutoglu que feien el novè segons el partit i la conveniència. Vuit homes i dos mitjos per entomar 29 partits i un total de 5.850 minuts –entre Hersek, Ugurlu, Arna, Yurtseven i Bairak van jugar el 5% d'aquests minuts. Aquesta temporada, en les dotze jornades que s'han jugat (2.400 minuts) la cosa s'accentua: la rotació és la mateixa i fins ara assumeix el 98% dels minuts jugats, amb l'agreujant que enguany un equip de final a quatre haurà de jugar entre quatre i sis partits més. Dit d'una altra manera, el Fenerbahçe té sis homes a la pista entre 23 i 30 minuts en cada partit, per només dos el CSKA, el Madrid, l'Olympiacòs o el mateix Barça –sí, el Barça, l'equip que ha patit més lesions a terra ferma i mar endins.

El nou món reivindica l'obligació de treballar amb plantilles llargues, de doblar si no triplicar posicions. Triar i remenar, intensitat, energia i moltes rotacions. Tothom menys Obradovic i Gherardini, que van a contracorrent i que ni perdent algú de la rotació per lesió fitxen.