El Mini era ahir un preludi de la cavalcada de Reis. La carrossa en forma d'autocar, amb els 3 mags i els seus 18 patges vestits de blaugrana arribava envoltada de milers de criatures que cridaven amb una emoció descontrolada. Els nens, i moltes nenes per cert, els esperaven amb candeletes perquè l'experiència que estaven a punt de viure no la podran repetir fins d'aquí a un any. Igual com la cavalcada, només un cop l'any els futbolistes del Barça comparteixen amb l'afició un dels seus entrenaments.

Al cap de l'any potser n'arriben a fer uns 300, d'entrenaments, però sorprenentment només un és de portes obertes. Abans, l'excepció eren els entrenaments a porta tancada, just abans dels partits més transcendents en què es volia mantenir alguna carta amagada sota la màniga. Però ara, tot s'ha tornat més opac.

Diran que els mitjans tècnics actuals permeten gravar-ho i analitzar-ho tot tant, que mostrar-se obertament és donar massa facilitats als rivals. Però és que el Barça es mostra obertament gairebé dos cops per setmana, cada dia que juga un partit. Allà revela tàctiques, tècniques, carències, estats de forma i jugades assajades.

Queden molt pocs secrets per als rivals, però és evident que cada vegada les tàctiques juguen un paper més important en el joc. D'acord. Segurament tampoc cal tornar al passat i que el Mini sigui les Rambles cada dos per tres, però repetir l'experiència d'ahir un cop al mes, per exemple, podria ser una manera de compensar aquesta soferta afició que s'ho acostuma a mirar tot plegat des de més lluny del que seria recomanable.

I també hi ha alguns misteris que tampoc cal mantenir fins a l'últim moment. Per exemple, de cara a San Mamés, Valverde no canviarà la tàctica en funció de si juga Ter Stegen o Masip a la porteria. Els seus davanters segurament es decidiran a xutar molt més si juga el del planter, però no crec que el plantejament del Txingurri canviï. En canvi, continua sent un misteri qui sortirà a jugar. O potser no.