Avui l'Alavés visita Cornellà-el Prat i es fa difícil no envejar-los. Ells jugaran la final de copa. Una final en què hi podria haver estat perfectament l'Espanyol. I ara que venen els bascos, hom se'n recorda. Algú dirà que els de Quique Sánchez Flores van caure a setzens, i és cert, però aquella banda del quadre, amb l'Alcorcón i el Còrdova feia pensar en coses grans.

Avui s'ha de recuperar el que es va deixar a Bilbao. No només els punts, també la il·lusió. Que els vitorians notin que és l'Espanyol qui juga a casa i vol. Que les rotacions que va fer el tècnic al nou San Mamés serveixin perquè els que juguin aquest migdia estiguin més frescos.

Estic parcialment d'acord amb el que va dir ahir Quique: “No volem que els errors ens facin ennuvolar una temporada que està sent fantàstica i està fent divertir els afeccionats. O seguim en aquesta línia o ens estanquem en el pessimisme.” D'acord amb mirar en positiu, però sorprès amb això de fantàstica. Tampoc cal passar-se...! Encara hi ha opcions. La setena plaça està a sis punts i s'han de jugar encara vuit jornades. Dels partits que queden només dos són contra equips de la part alta: Atlético de Madrid i Barça. La resta, tres contra equips en zona de descens: Granada, Sporting i Leganés, el Dépor, que està al límit del precipici, i el pitjor València dels darrers anys.

L'Alavés arriba tocat després de perdre a casa contra el cuer, l'Osasuna. Mentre que l'Espanyol ha guanyat els tres últims partits jugats a casa i recupera el seu millor davanter, Gerard Moreno.

Avui es posarà a prova la fidelitat dels socis i seguidors, ja que els dos següents partits a casa seran amb l'Atlético i el Barça i aquell dia hi anirà tothom. Però és avui quan s'hi ha d'anar. Demostrar-ho al Consell, jugadors i cos tècnic que els aficionats sí volen colar-se entre els millors i lluir l'escut per Europa la propera temporada. I de passada, un cop acabat el partit, desitjar sort als seguidors i jugadors de l'Alavés de cara a la final de la copa del Rei.