Opinió

‘El Tauró de Leicester'

Avui dia, amb un tac a les mans, és el millor. Potser resulta avorrit, però de vegades és genial, com en la vuitena entrada, quan va colpejar amb efecte la bola blanca per embocar l'última vermella de la partida que li va donar el títol de campió del món, el seu tercer títol, un rècord a l'abast de molt pocs. De fet, els seus números remeten als més grans: més de 418 breaks per sobre dels 100 i dos de 147, el topall, demostren que Mark Selby, (Leicester, 19 de juny de 1983) és un dels més grans de la història de l'snooker. També conegut com el Torturador perquè en el billar, en la disciplina màxima, la mentalitat, diuen, és definitiva i l'aguanta com ningú, amb un cap fred que porta al límit els seus rivals. Es va veure dissabte, quan va començar a remolc i va aguantar assegut veient com John Higgins, de 41 anys, marxava en la puntuació, fins que es va equivocar. Llavors es va aixecar i va remuntar, va donar la volta a la partida, va tancar una ronda inoblidable, espectacular i va escriure una pàgina per a la història al Crucible Theatre de Sheffield. Aquesta vegada, a diferència de l'any passat, no va treure la bandera del Leicester, el seu equip.

Pot ser que el tipus que dissabte bevia al costat de Sònia Gelmà a The Docks, a Manchester, tingués raó i sigui l'espectacle més avorrit del món per veure en un pub per la tele, i que si ha espectadors que s'adormen seguint-ho en directe és per alguna cosa, però resulta que hi ha milions d'aficionats que ho segueixen per televisió, no només a Anglaterra. Per culpa de Ding Jhui, subcampió l'any passat, a la Xina és una de les aficions més seguides. I més ben pagades: Selby va guanyar l'altre dia 375.000 lliures després de convertir-se en un dels quatre humans que pot aconseguir els quatre títols del món i es calcula que a hores d'ara acumula una fortuna a cop de tacades que supera els 4 milions i mig de lliures.

Hereu de la grandesa de l'escocès Stephen Hendry, The Great One, segurament el millor jugador de tots els temps, el més jove professional de tots els que han agafat una vegada un tac, el tipus que als 25 anys ja era membre de l'Imperi Britànic perquè ja havia trencat tots els rècords (major nombre de victòries, número 1 en guanys, més anys com a número 1). Hendry és l'home que Selby reconeix com un referent, perquè el mite acumula set títols del món encara que ara jugui a pòquer. Selby admet que pot ser ell qui superi el referent. “Si aconsegueixo el nivell de durabilitat que han mostrat campions com Higgings puc somiar en això”, va dir la nit de dissabte del seu rival, que va competir amb 41 anys. “De moment, m'estic pessigant després d'aquest triomf. Tinc 33 anys i me'n queden deu, com a mínim, per aconseguir moltes marques. Ho puc fer. Espero tenir l'energia per lluitar per això. Qui ho sap?”

Arribats a aquest punt, només Davis, el pioner, guanyador de les primeres quinze edicions del campionat del món del1927 en endavant, un tipus que només va perdre quatre partides en la seva vida i de qui un dia parlarem, Hendry i Ronnie O'Sullivan, superen el nivell a què ha arribat Selby. “Ronnie és un geni, si el vaig guanyar el 2016 va ser senzillament perquè va jugar al seixanta per cent”, va dir l'any passat de qui reconeix com un dels seus grans ídols.

Nomenat jugador de l'any, el Trobador, un altre dels àlies amb el que és conegut a Leicester, va enlluernar sent un nen Malcolm Thorme, el germà de Willie, campió local, que li va donar els mitjans per practicar diàriament en sortir del col·legi. Mort el seu pare de càncer quan ell tenia 16 anys, Selby es va dedicar de ple al tac i a les boles com a professional, però no va ser fins als 19, després de diverses gires sense pena ni glòria, que va aconseguir la seva primera final. I a partir de llavors va devorar un rival rere un altre fins a guanyar-se l'àlies del Tauró. “Només ha d'arribar la meva oportunitat en la partida i quan arriba, he d'aprofitar-la. Necessito aquest punt de sort, però també tinc aquest punt de talent que es necessita per ser campió“, explica sobre el seu joc.

Li encanta el menjar indi, beu te i presumeix de viure tranquil al costat de Vikki, la seva esposa, i Sofia, la seva filla. Té més de 114.000 seguidors a Twitter i voldria que la seva vida fos tan avorrida com el joc que practica i que el tipus que parlava amb Sonia Gelmà a Manchester dissabte passat tingués raó. Però en el seu joc, el Tauró és avui dia el millor, senzillament perquè ningú fica més boles que ell, una rere l'altra, al forat. I això no és fàcil.

EL PUB DE LA SETMANA THE TOWN HALL TAVERN 20 Tib Lane, M2 4JA; Manchester
Enganya, perquè és molt més del que sembla. Enorme, té una gran oferta de cerveses, una carta de menjar extensa i no paren de passar partits. L'ambient és jove i agradable, és net, cèntric, modern, còmode i elegant. En recomano encaridament la visita.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.