Opinió

La pastora anglesa

Julie Hill té un do amb el gossos i les ovelles. Segons ella, “només és comunicació”, un vincle i una apreciació del que el gos és capaç de fer. “Has d’entendre el seu idioma, em refereixo a la posició”, assegura. Per això és tan bona criant gossos pastors. Per això i perquè també entén el llenguatge de les ovelles. Fa trenta anys que es dedica a això i el seu prestigi és inqüestionable. De fet, Hill va fer el 1996 el que ningú ha aconseguit mai en 120 anys. Amb el seu gos Moss va ser la primera pastora a guanyar el campionat internacional de gossos ovellers. Llavors ja era respectada fins i tot a la taverna per la resta dels criadors de gossos ovellers. Hill ha representat Escòcia en concursos internacionals de sheepdog, o sigui, de gossos d’atura i entre les seves altres conquestes s’inclouen el Campionat Nacional Escocès, l’Scottish National Brace Championship, l’Scottish National Driving Championship i el Campió de Champions. Un palmarès que pocs pastors, homes, acumulen. Ella els té tots.

A diferència del campionat de gossos d’atura, que alguns vam descobrir gràcies a les gestes del pastor de l’Escala Jordi Muixart i la seva gossa Coloma, en el concurs europeu només s’accepten xiulades, els exercicis són molt diferents i realitzats en un camp molt més obert. Muixart, que l’any 1996 en un mític concurs a Oñati (País Basc) va aconseguir el que mai havia fet un gos català, desbancar un gos basc, es prepara ara amb uns collies comprats a Anglaterra quan eren cadells per al campionat d’Europa, sota els auspicis de la Internacional Sheep Dog Society (ISDS), organisme internacional de gossos de pastor que regeix en l’àmbit mundial, des del 1906, i celebra anualment un concurs, interromput només durant les dues guerres mundials i el brot infecciós en potes i boques del 2001.

Julie Hill treballa amb Border Collies des del 1982 i, a través dels anys, ha criat i entrenat gossos amb segell, pels quals es paga una fortuna –entre 50.000 i 300.000 euros, segons si són cadells o estan treballats–. Té fundació per a gossos abandonats. Va néixer a Scunthorpe fa 53 anys i es va traslladar l’any 1988 a Escòcia. Ara viu en una finca de 600 acres a Carcant, Escòcia, però va començar a guanyar-se uns penics passejant els gossos dels veïns, quan encara anava a l’escola. Després, va treballar en una fàbrica local, fins que va entrar en una granja a Cambridgeshire, als 17 anys. Va ser allà on va evidenciar la seva capacitat per a l’educació animal, primer amb poltres, fins que va descobrir la seva habilitat amb Meg, el seu primer amic pelut, un merle blau. “Sempre estava disposat a córrer i reaccionar a qualsevol cosa que jo volgués. Va ser el meu primer gos i company proper. La seva passió era treballar. Una vegada vaig provar la seva habilitat, però no va ser divertit, només el bestiar de treball el va motivar.”

A partir d’aquí, el seu èxit va ser obvi. The Way Life, el seu sistema, funciona, des del llenguatge corporal. “La posició, el contacte visual, la manera com es mouen en l’espai d’algú els està posant còmodes o incòmodes? Tot això és part del llenguatge animal. Això intento potenciar amb ells aquesta comunicació”, diu. Utilitza tècniques de pressió i d’alliberament adequades i correctament programades que mostren a un gos quan s’està comportant correctament o quan està cometent una errada. “Tots els animals, incloent els humans, ho tenen”, diu. Hill no només educa gossos a la granja, també els seus amos.

Hill es fixa en detalls com si el gos llepa el terra mentre l’olora, perquè això significa que està mancat de respecte i, per ella, el respecte és molt important. “El respecte és diferent de l’obediència, es guanya”, diu mentre assegura que el respecte és una actitud mental i l’obediència, la resposta a una instrucció. “Si un gos respecta el seu amo, llavors voldrà agradar-li i respondrà ràpidament a les sol·licituds, perquè estarà content.” Fins i tot ella, parlant amb gossos, sap que el respecte és bàsic, que no val amb l’ara mano jo. Per alguna cosa és la pastora d’Anglaterra.

EL PUB DE LA SETMANA THE HOLLY BUSH 22 Holly Mount, Hampstead, London NW3 6SG
Al privilegiat barri de Hampstead, en un carrer preciós, i construït l’any 1643, és un edifici catalogat, magnífic. Diuen que s’hi emborratxava Churchill, però és segur que hi anava a beure el Dr. Johnson –el segon escriptor més citat de la literatura anglesa– amb James Boswell, el seu amic i biògraf. Freqüentat per gent del barri, d’alt nivell intel·lectual i cultural, té bones cerveses i bons whiskies. Només per la presència d’Aurora, la cambrera de Villena (Alacant), i el seu somriure, en recomano encaridament la visita.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.